domingo, 20 de febrero de 2011

L'aventura és l'aventura

Aquest diumenge hem anat a la pedalada de les franqueses del Vallès que havia preparat la gent de la unió ciclista les Franqueses, una volta pels voltants del poble amb 40 km i un desnivell acumulat d'uns 1000 metres. Fàcil no? res més lluny de la realitat.
Els núvols i les 4 gotes que queien al matí anunciaven el que seria, com deia l'escritor, "una mort anunciada".
Comencem la sortida de la manera més surrealista imaginable, el senyor que tenia que tirar el petard no se'n sortia i ha acabat fent un crit una mica estrany que donava la sortida al que han sigut 40 quilòmetres de corriols, triales i fang, i més fang. No vull contar quants d'aquests quilòmetres hem acabat fent a peu, tant en pujades com en baixades. Les baixades eren impossibles, i les pujades, pitjor. Les rodes quedaven enganxades i no es podia ni cambiar de marxa.
Ja al principi el Dani i jo hem sortit amb un petard al cul i el Barba (home savi) s'ha quedat una mica enrera. El Dani finalment ha marxat en solitari i jo he anat fent al meu ritme, la veritat és que entre la pluja, el fang i les traileres impossibles, ja en tenia prou en no caure de la bici.
Finalment ens hem reapgrupat els tres en el segón avituallament, on hem pogut constatar que el Barba té propietats de teletrasportació, ja que no sabem exactament com ens ha passat a mí i al Dani i l'hem trobat per davant nostre fresc com una rosa, jo i el Martos anàvem fets puré.
A partir d'aquí quedaven "només" 8 quilòmetres, però també aquí hem après una gran lliçó del Barba, mai sobrestimis un quilòmetre. Fet a peu, amb una bicicleta de 18 quilos de fang (perquè tant carboni?), i pujant per rampes en les que no sabies si encordar-te per no caure enrere, un quilòmetre és molta distància, ho puc assegurar.
En els últims corriols he perdut el contaquilòmetres, quina broma. Arribada, butifarrada, i cap a casa.
Abans d'arribar, una última lliçó. No netegis mai les bicicletes penjades del portabicis en el cotxe, ja que les bicicletes no es renten una merda, i has d'acabar passant-li manguerasso al cotxe ja que tot el poc fang que cau s'esparceix uniformement per totes les finestres del cotxe.


Bueno, comencem amb les fotografies:






i la ruta:


2 comentarios:

  1. jajaja, em sembla que avui somiaré amb fang.
    Sergi, he estat analitzant la ruta i ja he vist on us dec haver passat. Si mires el track que he fet jo (http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1487814) veuràs que just abans del primer avituallament vosaltres us heu desviat un catxo i jo no (de fet no se qui dels 2 ho ha fet malament, perquè jo recordo que en el desvio un paio m'ha dit que era per allà). Buenu, suposo que ho puc compensar amb el troç final extra que també m'he desviat. En fi, que de teletransportació res, ja està tot aclarit, ara podré dormir tranquil. :D
    Vinga company, ens veiem a la pròxima !

    ResponderEliminar
  2. Molt clau lo de netejar la bici sobre el cotxe!! Veig que vas aprenent lliçons...jo he anat a Cardedeu, he baixat la bici i ha quedat brillant com l'or. Això sí, 4euritos que m'he deixat!!

    A entrenar i fins la propera, ara que ja queda aclarida la teletransportació d'en Barba ja podem dormir!

    ResponderEliminar