Cami de cavalls

Per fí tenim la crònica del camí de cavalls en BTT. A més a més, aquesta cop escrita per  la Neus, nova editora del blog de bici!!!

Camí de cavalls 1a etapa: Maó-Fornells (43 Km)

Ha passat un dia desde la nostra arribada a l’illa i ja tenim ganes de començar a pedalar, però hem d’invertir el primer dia en agafar forces perdudes al viatge i assortir el rebost! Sopem al mític “Castillo” d’Addaia i mirem el partit de la final de la Copa del rei. Sense comentaris destacables exceptuant la caiguda que va patir el trofeu a mans de Sergio Ramos. En acabar el partit anem a deixar el cotxe “escoba” a Fornells, el final de l’etapa de demà.

Ens llevem a les 7, sort del Dani, perquè ens vam oblidar de posar el despertador. Preparem l’esmozar, el dinar del dia, col.loquem les bicis al cotxe i...de pet a Maó.  Arribem a Maó i en muntar les bicis apareixen els primers problemes tècnics: la bici del Dani no frena.

Igualment enfilem carretera amunt fins a trobar la primera marca del camí. El tram Sa mesquida –Es grau és pedregós amb pujades impossibles per mi  perquè em falten moltes hores de tècnica. Em costa agafar ritme i pràcticament vaig carregant la bici, només puc pujar-me a estonetes.

 El tram Es grau- Favàritx ja pinta millor, exceptuant l’inici on també hi ha molta pedra i molt puja-baixa. Parem a dinar en un pla on pasturen un ramat de vaques. Xino-xano i gaudint del paisatge arribem a Favàritx. El tram que segueix es Favàritx-Addaia, amb bones vistes i bastant ciclable. De l’any passat a enguany ens percatem de petites però importants millores en aquest tram, més senyalització, i val la pena destacar un pont que ens permet superar un desnivell que hi havia entre dues parets seques. No cal mullar-se els peus ni carregar bicis, tot i així val la pena dir que tenia un puntet d’atractiu...

 

Enfilem carretera fins arribar a l’Arenal, i ens espera un tram molt dur, impracticable. Personalment el pijor de l’etapa. Terreny pedregós que el grup supera pràcticament a peu. El Sergi i el Dani s’animen a pedalar a estones. Uns pocs Km de carretera i ja gairebé ho tenim.

Finalment arribada a la Cala Tirant i descobrim una pista en molt bon estat, ampla i 100% ciclabe fins a Fornells. Durant aquest tram va haver rècord de punxades 3 cops vam haver de parar i fer de mecànic! Jo no vaig punxar.

Cerveseta i olives, seguits d’un café a la Cafeteria Sa Dolça. Els amos del negoci són molt familiars i hospitalaris, de ben segur que si passeu us explicaran moltes històries.

A Maó, per sort nostra, trobem una botiga de bicis oberta (Cicles Tramontana) i podem reparar la bici del Dani i de passada ens enterem que el mític Tiago i el grup es darrer que tanqui són clients habituals i demà fan Sa volta a l’illa non stop en 2 dies.

Incís al camí per causes meteorològiques.

En llevar-nos vam descobrir que plovia. I ho va  seguir fent fins al migdia. Va haver un canvi de plans, i es va decidir per majoria endarrerir l’etapa fins l’endemà. I en conseqüència eliminar la darrera etapa de la costa sud que transcorre entre Son Bou i Maó. A canvi ens vam poder treure “el mono” fent un ascens al Monte Toro, el pic mes alt de l’illa. El Monte Toro es troba al municipi de Mercadal. compta amb una distància de 3 Km i escaig però amb pendents de fins a un 21%. Rodem desde el cruce de la carretera d’Alaior i enfilem fins a Mercadal a través del camí del Keane. El cotxe es queda a aquest cruce. El Sergi ha anat pel seu compte i surt amb bici desde Addaia. Un cop a Mercadal comença la pujada, suau i poc a poc el pendent augmenta. El Sergi i el Dani agafen un bon ritme i l’ascens el fan amb un bon crono (o això va semblar). Jo agafo el meu ritme i amunt, amunt! Acosegueixo arribar bastant sencera, estic contenta. El millor un cop estàs a dalt són les vistes  evidentment la baixada ràpida. Tornem a casa pel camí d’en Keane i el Sergi i jo ens animem a tornar a Addaia en bici. Vam rodar bastant ràpid i a bon ritme i contents perquè la tarda era assolellada i corria brisa.

Camí de cavalls 2a etapa: Fornells-Ciutadella

Etapa diabòlica, molt molt molt exigent i més si cau un sol d’infern. No recomanable fer des del principi. El tram de Fornells fins a Binimel.là és tècnic i rocós i la bicicleta s’ha de carregar a estones. De Binimel.là a Pregonda a estones és ciclable i el paisatge és molt maco perquè voreja la costa. De Pregonda fins els Alocs és “la muerte”. S’han de pujar i baixar 3 o 4 colls carregant la bicicleta, és un desgast físic important i a més no hi ha treva, pràcticament 2 hores sense poder pujar a pedalar. Vaig fer curt d’aigua i per sort meva i de la resta de companys vam trobar vida menorquina en aquella platja. Ens van assortir d’aigua i fins i tot ens van convidar a menjar musclos, formatge, vi amb gasosa, patates...i perquè vam passar d’hora perquè estaven cuinant una paella d’escàndol! Vam passar una bona estona en companyia autòctona.

Durant aquest tram ens vam creuar amb 11 persones, 2 ens van passar davant i donava la impressió que sabien el que ens esperava. Els altres 9 venien en direcció contrària. 2 d’ells els vam trobar a mitja pujada i la informació que ens van donar del tram que ens esperava no era gaire alentadora, nosaltres els hi vam dir el mateix.  Els 7 següents, tot just començaven a pujar i venien bastant desgastats...els quedava el pitjor i no ho sabien.

Recomano, si voleu evitar l’aventura, començar als Alocs. Hi ha possibilitat d’arribar-hi per un desviament que trobem a la carretera principal. Dels Alocs a Ciutadella la cosa millora, pista més ampla, bosquet, ombra, trialeres, pujadetes... Un cop a Ciutadella, cerveseta, olives i patates i s’oblida el mal de cames.  No han hagut molts problemes tècnics però sí caigudes amb voltereta inclosa de la Mireia, bullofa al meu taló esquerre (i suposadament anàvem a pedalar!!!), caiguda de rigor del Dani...

En resum, és una etapa trenca-cames i al principi poc ciclable i bastant tècnica. Vam trigar moooooltes hores en completar-la.

 

Camí de cavalls 3a etapa: Cap d’Artutx-Son Bou (36 Km)

La nostra aventura arriba al seu final...fa pena però també fa il.lusió acabar la ruta. En general és un tram bastant ciclable, amb pistes de baixa-mitjana dificultat i trialeres que es poden baixar a gran velocitat. De moment jo no he pogut gaudir al 100% de les trialeres perquè em falta molta tècnica i em faig caca a les baixades, baixo molt lenta. El Sergi i el Dani han gaudit força i la Mireia s’ha atrevit a fer alguna baixada. Cada cala a la que arribem val la pena, però en un tram decidim seguir un camí alternatiu paral.lel que ens permet pedalar més tranquils sense necessitat de resseguir el perfil de la costa i el seu terreny pedregós. Amenaça pluja i un cop arribem a Macarella arrenca a ploure, para i ens dona treva. Arribant a Santo Tomàs plou bastant i posem un ritme més ràpid. Un cop completem la platja de Santo Tomàs rodem per asfalt i zona urbana fins a Son Bou. Ens espera un café calentet, i acabem amb més Km a les cames i més experiències a la butxaca.

3,2,1...Acció!

Setmana Santa:
3 rutes, 3 sortides per preparar la volta a Menorca en BTT que arriba ja!

dissabte 16:
Recorregut: Can Catà-Can Coll-Can Borrell-Sant Medir-Font Groga
Distancia: 33km
Integrants: Sergi i Neus (la Jeannie Longo Ripolletenca) o et pensaves que et lliuraries de sobrenom!!?
Descripció: Recorregut amb algun corriol i alguna pista bastant pedregada, sobretot perquè la Neus vagi agafant tècnica sobre la bici. Al final arribem a casa amb l'extranya sensació d'haver-nos cansat poc. (això no pot ser!!)

diumenge 17:
Recorregut: Can Catà-3 maries-Font groga-Vallvidrera-Pere Màrtir
Distancia: 47km
Integrants: Sergi i Jeannie Longo
Descripció: Com que no ens vem cansar gaire dissabte, vaig decidir forçar una mica la màquina i provar a la Neus en el complicat ascens a les 3 Maries, em va sorprendre veure com pujava sense posar un peu a terra ni despentinar-se ni una mica (quina màquina està feta!!), al final vem anar fins al Pere Màrtir i tornar per la carretera de les aigües. Nota mental: Mai més faràs la carretera de les aigües un diumenge al matí. Quanta gent!!





dilluns 18:
Recorregut: Can Coll-Can Catà-Font groga-Sant Medir-Can Catà
Distancia: 35km
Integrants: Sergi, Dani i Tanke
Descripció: Finalment es va produïr l'esperat retorn de Jacques Tanketil a les pistes, i val a dir, que en un estat de forma més que correcte!! per el que fa referència a la ruta, jo només volia sortir a rodar una mica, i de pas trobar-me amb el Tanke que feia temps que no veia, però amb el Dani això d'anar xino xano és missió impossible i vaig acabar fent batalles inutils (inutils perquè sempre en sortia perdedor!!) a totes les rampes hagudes i per haver desde Can Coll fins a la Font groga. Un cop allà jo que torno cap a casa, ells continuen fins al Pere Màrtir.



I ara si, acció!!!

Doncs sí, avui marxem cap a Menorca a voltar l'illa en btt!! esperem que el senyor de les pluges ens respecti al menys una micona i poguem assolir el repte.

Més noticies la setmana vinent!!

Nova MMP

Aquest matí he establert una nova (MPP) millor marca personal. 24,50'' desde l'entrada de Can Catà fins a dalt al "matamachos",sent un temps bastant mediocre els meus últims intents no baixaven de 26, així que estic content, a veure si ho anem millorant poc a poc.
Un cop a dalt, he continuat fent quilòmetres per una Collerola molt aglomerada de gent, caminant, i a peu, la veritat és que en certa manera entenc que entre tots estem sobre-explotant aquest paratje, i imagino que tard o d'hora en limitaran l'accés. Ara bé, qui podrà entrar-hi i com? complicat la veritat, jo de moment prefereixo aprofitar el temps!! Ara sí, si una cosa màgica té Collserola és que sempre hi ha camins sense gent, només has d'abandonar les pistes principals i et trobes, de sobte, sol com si estiguessis en ple pirineu. Un d'aquests camins és una especie de barranc que baixa en linea recta desde dalt a la muntanya fins a Sant medir que he intentat baixar avui, dic intentat perquè a mitja baixada m'he acabat menjant una branca traicionera..sort que estava gairebé parat i ha quedat tot en una rascada.
Finalment, 35km més i una setmana menys per vacances!!

Fent Quilòmetres per preparar el Camí de cavalls

Tenim ja tot preparat per fer la volta a Menorca en BTT pel camí de cavalls aquesta setmana Santa, tot, menys les cames, que encara pesen una mica massa. Ja aniré donant més detalls del que serà sense dubte una aventura èpica.
En fí, que divendres per la tarda gràcies a Déu no em vaig haver de quedar treballant i vaig poder agafar la bicicleta per fer el cabra com m'agrada a mí els divendres. Pocs quilòmetres, però molts corriols de pujada i baixada per descarregar la tensió acumulada durant la setmana. Quants camins amagats té Collserola!!
Per la nit partidet de futbol amb perseguits, en una nova modalitat de duatló que he inventat.
Avui pel matí jo i la Neus ens hem aixecat ben d'hora amb l'objectiu de fer el famós Puig de la Creu a Castellar del Vallès. Hem anat tirant mig adormits seguint el riu fins al principi de l'ascens, disfrutant d'un dia brutal més semblant a juny que a abril, tot i que no excessivament calurós.
L'ascens ha sigut de menys a més, la Neus demostra una veterania propia dels campions, que de ben segur que ha adquirit a on treballa, l'Hospital de veterinària (xist). Tornant a la bicicleta, podem dir que hem pujat molt i molt bé, sense desgastar-nos en excés, i fins i tot hem adelantat a un parell de "rockrideros", fent un temps final a la cadena de 21 minuts. Contant que el meu rècord és de 12,50 anant a fer temps, no ha sigut un mal resultat.
Un cop a dalt hi havia una mica "d'overbucking" a l'ermita, i és que les vistes que tens de tot el Vallès son espectaculars. Per mostra un parell de fotos preses desde dalt:


Abans de baixar un petit esmorzar a base de fruiteta i cap a casa.
Al final 50km a la butxaca i un dia espetarrant, en una companyia inmillorable!!

Finalment, estrenem la X-control 310L!!

Finalment, i després d'una setmana complicada, hem pogut estrenar la flamant bicicleta de la Neus. Dic complicada perquè la teniem a casa però no ens atreviem a sortir perquè semblava que ens haviem equivocat de talla i que la bici era massa petita. Provant-la pel poble es veia molt i molt petita i no sabiem que fer. A mitjans de setmana vem acabar trucant a escapa i els hi vem demanar de canviar la talla, considerant que la bicicleta estava nova no va haver-hi problema. Ahír ens van portar la talla "M" i val a dir que el canvi ha sigut tot un èxit!! Per cert, un 10 per escapa!! ens han ajudat molt i soc conscient que m'he posat bastant pesat amb ells aquests dies.

Total, que aquest matí ens hem preparat jo i la Neus per estrenar-la, amb l'objectiu d'anar tirant cap al Tibidabo fins on arribessim, i al final, xino xano, hem arribat a la porta del mateix Tibidabo!!
Increïble la Neus que en poc temps es posarà a un gran nivell, i increïble la bicicleta nova, que li ha permès pujar i baixar per corriols amb una seguretat fins ara desconeguda, gran elecció la Fox de 120 al davant, i la suspensió trassera sobretot, que li dona molta més tracció en terranys complicats.

Poso un parell de fotos "Lapierristes" que m'han semblat boníssimes, i que donen fè que hem fet el cim!! semblem un equip patrocinat per la marca francesa!!

Forat del Vent en família

Ahir divendres vem fer un dels mítics ascensos al Forat del Vent en un grup inmillorable, jo mateix, el gran Ori (el meu germà gran) i el patriarca de la família,el Doctor Reventós, en Matemàtiques, però Doctor al cap i a la fí.
Pels qui no ho sàpiguen, el Forat del vent és un petit coll d'uns 7 quilòmetres de pujada i 3 de baixada que va desde Cerdanyola fins al barri d'Horta de Barcelona. És la típica pujada que els ciclistes de Cerdanyola hauran fet centenars i centenars de vegades per a entrenar-se entre setmana, o per fer una sortideta de tant en tant.
En l'ascens es va poder comprovar la veterania del Dr. que va arribar a dalt fresc com una rosa, el famós "molinillo" de l'Oriol, que desde que té el compac cada vegada sembla més al Lance Armstrong en el seu pedaleig, i la meva falta total de cap, ja que vaig tornar a intentar seguir un ritme que no era el meu, morint en l'intent a falta de 2 quilòmetres pel final.
Finalment, el meu temps va ser de 21', el temps de l'Oriol de 21,50, i el temps de l'Agustí de 22'30, temps encara allunyats dels millors temps assolits en el forat del vent, però prou bons considerant que estem en els inicis de temporada.
Alerta! estem parlant de que l'Agustí porta gairebé un any allunyat de la bicicleta, i en tres mesos ja és capaç de fer el forat en un temps que molts no conseguiran en la seva vida!! si és que això de la bici ens vé de família eh Ori...
Diumenge ens espera una bona sortida per carretera preparada per l'Ori, l'ascens a la collada de Tosses desde Ripoll!! A veure com responen les forces de la família, en la que s'incorporarà el sector femení, ja que la Neus i la Berta han confirmat la seva presència estelar!!