Volta al massís del Pedraforca

Diumenge, 5:15h, sona el despertador! esmorzem, traiem les bèsties i cap al cotxe.
Lleganyosos ens presentem a la gasolinera on havíem quedat amb els akatawa's per anar cap al que és una de les sortides imprescindibles del calendari, i que nosaltres no havíem pogut fer mai per incompatibilitats agafar-nos sempre de vacances, la volta en BTT al massís del Pedraforca.
L'objectiu, fer dos grups, un faria la volta habitual, mentre que uns pocs, entre els quals m'incloïa, allargaríem la ruta fent l'ascens al coll de la Mola.
Comencem tots junts per un ascens que ens portarà fins al Coll de la Bauma. Ja al principi sortim jo i el Quico fletxats deixant enrere a la resta del grup. Parem a esperar al demés en un refugi a mitja pujada, constatem mentre van venint tots el gran estat de forma de la Neus, que arriba al cap de ben poc, i sobretot l'increïble estat de forma del Gran jefe akatawa, que no para en tota la pujada de fotre'ns passades com una exhalació! no sé si serà la dieta del col•lutori, o el fet que hagi decidit acompanyar-nos en quad, però va com si portés motor!
Al refugi ens avancem el grup A, i marxem jo, el Quico, Pedro, Manel i Francisco.
Coronem en solitari el coll de la Bauma, tot i que el Robert encara ens seguia de ben a prop.

El següent coll que ens espera és increïble per les vistes i per les vaques que ens barren el pas, el coll del Collell. Coronem els 5 en grup donant la volta al massís en un paratge espectacular. La baixada inicial és molt ràpida, fins que ens desviem per una cruïlla invisible, que més endavant ens donarà un ensurt...
Per una trialera vertiginosa arribem al punt clau de la sortida, el lloc on es bifurquen la sortida curta i la llarga. Allà ens succeeixen una sèrie d'entrebancs, el primer, el Quico ha punxat, el segon, en el fragor de la baixada, m'he quedat sense pastilla al disc davanter, i el tercer, ens truca la Laia, i ens diu que la Neus s'ha saltat la famosa "cruïlla invisible" i que l'han perdut de vista. Per sort tot queda en un ensurt ja que gràcies al Jefe i al seu Quad l'hem pogut localitzar ràpidament.
Després de tots els entrebancs, i sabent que el segon grup estava a punt d'arribar, decidim esperar-los i anar a esmorzar tots junts a Gósol. La volta llarga haurà d'esperar per una altra ocasió més adequada. A Gosol ens trobem amb la Neus i el Jefe, que acabaven tot just d'arribar, esmorzem "de traca" en un restaurant bastant pintoresc. 10 km de baixada fins al cotxe i donem per acabada la sortida.

Les poques fotos que vaig treure parlaran per si soles.

Cerdanyola del Vallès-Coll d'estenalles-Granera i altres coses

Amenaça SOL ben entrat el matí. Error: sortir a les 9.
La sortida per carretera pinta molt bé, bon Kilometratge, bona ruta i bona companyia. Pedalem a bon ritme, de Cerdanyola a Sant Cugat, de Sant Cugat a Terrassa, Matadepera...van caient Kilòmetres i els graus dels termòmetres comencen a pujar. Parem a comprar aigua perquè sospitem que farem curt. Léase Pepo i Neus preocupats pel nostre estat d'hidratació, i a excepció de l'Ori i la seva afinitat per l'energia solar. Mengem una mica i continuem.

La carretera està força transitada, i els conductors (en la seva majoria) demostren un comportament incívic, bueno més aviat el que ve després d'incívic. Fent camí tenim temps de pensar estratègies de conscienciació: dur eslògans al maillot tipus "jo també sóc un vehicle, respecta'm", repartir panfletos als semàfors quan parem i d'altres més dràstiques i agressives proposades pel Sergi que no esmentaré...
Veiem cartells que ens indiquen que entrem al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i la Serra de l'Obac.


La pujada al coll d'estenalles té un parell de Km durillos, va picant però és maca de fer. L'Ori i el Sergi fan carreres. El Pepo demostra estar en molt bona forma. Després tot baixada. Vistes molt maques a Montserrat. Abans del desviament fins a Granera trobem una "v" és a dir, baixa-puja. Apurar pinyons i ritme tranquil que encara queda el pitjor.



Ja de camí a Granera, baixem, baixem i baixem. Trobem ciclistes que ja tornen d'esmorzar i mirant més enllà s'aprecia com la carretera s'enfila, i no para fins gairebé arribar al poble. L'Ori i el Pepo van tirant molt i molt bé, el Sergi m'acompanya durant tota la pujada. No hi ha ni una ombra! A punt d'arribar, paro per recuperar l'alè davant d'una casa que es diu "Els Collets", de fet era la darrera pujada, si ho arribo a saber continuo pedalant perquè ja ho tenia. La propera visita a Granera això no tornarà a passar! El Sergi arriba molt còmode. Al restaurant coincidim amb ciclistes de club St Andreu que ja marxen i paren a xerrar perquè són coneguts dels Reventós i en Canyadell.




Bon esmorzar i tornada a tope per St Llorenç, Castellar i Sabadell. Ens plantem a Cerdanyola en 1h 30m, comentem com ha anat la sortida i ens acomiadem. Segur que d'aquí ben poc repetim.

Intensive days - Training days

Dilluns 3 de juliol, primer dia de jornada intensiva del 2011, intensifiquem entrenaments per preparar el proper objectiu, que havent caigut els pedals d'occitània per força major, ja cal mirar més endavant, i la següent que trobem és ni més ni menys que la marxa selènika 2011!!
Tornant a l'entrenament, ruta molt pistera i ràpida, amb petits trams de carretera per enllaçar camins per la Rabassada i el Forat del Vent,35km, 1h i 40 min, 20,8 km/h de mitja, contant que el diumenge va caure un Turó de l'home no està gens malament.
Esperem que les necessitats del projecte ho permetin i pugui mantenir una constància en les sortides...creuem els dits!
Avui, en principi descansarem ja que he fet un partidet de futbol aquest migdia, però mai se sap el que pot passar quan arribi a casa, no descarto fer alguna trialera per lliberar tensions...

Arbúcies - Turó de l'home!!

Per segona vegada en poc més d'un mes el meu camí s'ha tornat a creuar amb el turó de l'home, aquest cop en bicicleta de muntanya!
Amb les cames encara cansades del triatló d'ahir, i després de matinar massa per ser diumenge (5:30h), partim jo i la Neus mig endormiscats fins a Arbúcies on haviem quedat amb tot el grup.
Des d'allà fins a Santa Fè el camí segueix per una pista ascendent però bastant suau que es va endinsant en els boscos del Montseny, anem gairebé tots en petits grups o en solitari, cadascú seguint el seu propi ritme per no cremar-nos en excés, jo en particular faig gran part del camí amb el Jesús, que porta un ritme excel·lent encara que potser massa ràpid per mí.
Un cop a Santa fè arribem al tram de carretera que enllaça amb els últims 6 km fatídics, i és precisament en aquest enllaç on comença a ploure, decideixo tirar enrera per assegurar-me que la Neus arriba bé i advertir-la de la pluja. Per sort quan arribo a la seva altura la pluja para, i ja no ens ha molestat més fins a dalt de tot.
En els últims 6 km he intentat seguir un ritme fort però he notat molt l'esforç del dia anterior, i he hagut de frenar una mica, he esperat a la Neus i hem pujat junts xino xano, fins i tot he pogut aprofitar per veure les precioses vistes de Catalunya que ni la boira, ni el cansament, em van permetre l'ocasió anterior. Just a dalt el núvol torna amb força i ens cau un aiguat que ens obliga a baixar cagant llets. Ens refugiem a l'Avet blau, on esmorzem tots junts i esperem que marxi la pluja! Després gairebé 20km més de baixada, en els que només ens hem hagut de deixar caure i disfrutar de la bicicleta. Felicitar a la Neus i a la Laia, que s'han convertit en les primeres dones akatawa en coronar el Turó de l'Home!! ah, i menció per el Busi, que en la batalla pel premi de la muntanya ha coronat en primer lloc a dalt just per davant del Quico i el Jesús!! De ben segur que si jo hagués fet l'ascens amb ells hagués quedat per darrera seu, quines màquines estan fets els tres...la pròxima ho intentaré per això eh!! No penjo fotos perquè m'he deixat la càmera a casa...grandíssim error!!
penjaré com a mínim el track per si algú se'l vol descarregar.

Triatló popular per equips de Banyoles

Cap de setmana intens el viscut, dissabte s'iniciava amb la meva primera participació en un triatló, això si, per equips!! a mí només em tocava rodar amb bicicleta; de moment l'aigua només la vull si vé acompanyada d'una "sombrilla" (parany linguïstic) i una cerveseta, i el que és correr només ho faig si és darrera d'una pilota de futbol.
El Dani es va encarregar de la natació, acabant la prova viu, i això ja és molt veient l'increïble nivell que hi havia a la cursa. Després en Camilo es va encarregar del running, portant un ritme més que correcte, i finalment em va tocar a mí fer 13 km per un circuit molt ràpid i bastant exigent, sobretot en els primers quilòmetres. Sensacions bastant bones, tot i començar massa ràpid, vaig acabar adelantant a bastants participants i esprintant en la meta final i tot!!. Demà sabrem la classificació, però el més important era participar en la festa popular de Banyoles i passar-ho el millor possible, així que objectiu completat!! Apofito per felicitar a l'organització, la prova molt ben explicada i narrada per aquell home incansable, el circuit molt ben marcat i amb gent indicant tots els punts delicats. un 10 per ells i un 10 pels meus companys d'equip, que ho van donar tot pel "Ripollet Team" defensant els colors d'una bandera (la de Ripollet) que no és la seva!!

A partir de Pardines "se acabó la farsa"

No sortir la revetlla de Sant Joan té els seus avantatges, poder matinar l'endemà i estar en condicions per a poder pedalar. No tenir el nostre cotxe té els seus desavantatges, tals com ficar dos bicicletes i una bossa d'esport en un maletero impossible. La sortida programada és circular i discorre entre Vilallonga de Ter, Tregurà, Pardines, Abella i Vilallonga de Ter.

Conduim fins a Vilallonga de Ter, allà parquem i enfilem carretera amunt fins a Tregurà. Pujada per asfalt amb pendent costant, seguidament pujada per pista fins a 2000m d'altitud. Estàvem dins dels núvols envoltats de vaques que pasturaven i...silenci. Només se sentia el nostre pedalar. Damunt dels nostres caps podiem veure àguiles bestials que voltaven atentes a qualsevol moviment en fals. Això no té preu.

Després de la pujada arribem a un pla, passem un refugi i tot baixada. Anem creuant salts d'aigua del desgel i de fons encara podem veure neu en algun cim. La ruta passa d'una vall a una altra, de pastures a boscos d'avets i les vistes són precioses.

Baixem fins a la carretera i hem de pujar 3 Km fins a Pardines. En total fins aquí 37,5 Km assequibles entre pujades i baixades.

A partir de Pardines, i ja amb la panxa plena, la cosa canvia, i molt!

Al bar on vam esmorzar ja ens van avisar. Sortim de Pardines pel Camí de Camprodon. Ara ve pujada i pedra. Molt desnivell i pedra solta fins arribar a la Collada verda. Es fa dur si no tens tècnica i et falta força. Però altament recomanable per a qui vulgui fer un bon entrenament. La vegetació és molt variada, fins i tot vaig veure maduixeres silvestres, i al loro! abunden les ortigues, aneu amb compte. Es van creuant petits rierols, s'ha de tenir en compte en el cas de fer la sortida dies després de pluja. 

Un cop estem a dalt de tot comença la baixada, una part de la baixada és amb pedra però es baixa bé.  En el meu cas, lenta. 

La baixada de l'Abella fins a la carretera està asfaltada i ja de tornada a Vilallonga.

En resum, la recomano, molt maca i amb unes vistes dignes d'aquest país.

Le Mont Ventoux, allez, allez!!

Finalment va arribar el cap de setmana tan desitjat i esperat. I val més també dir-ho, temut, no ens enganyem. Les condicions meteorològiques serien decisives.
Al matí ens posem en marxa dos vehicles. Al primer van l'Ori i la Vane, que estrenen cotxàs, i a l'altre anem la Berta, l'Agustí, el Sergi i jo. Un cop a l'autopista, no l'abandonarem fins arribar a Carpentras, ja a la Provença.
L'espígol ens dóna pistes que ja estem molt a prop. Després d'uns petits incidents amb el navegador...arribem sense problemes a l'hotel.
L'hotel està a Mazan, a uns 40 Km. del M.Ventoux, és familiar i els amos són molt amables. Passejada per Mazan, sopar a una pizzeria-restaurant i a dormir!
L'endemà tenim previst començar a pedalar a les 8:30. Com un rellotge fem la foto oficial de la sortida i a partir d'ara la carretera per davant. Ens segueixen la Berta i la Vane, això ens dóna molta seguretat.
Agafem la carretera de Mazan fins a Sault, que és una de les tres possibilitats d'ascendre la muntanya. És la de menor pendent però la més llarga.  Totes tres alternatives de pujada convergeixen a "La Grave" i des d'aquí al cim.
Fins a Sault, el paisatge és espectacular, sembla pla però no parem de pujar. Passem de 200 a 700m d'altitud en 30 Km escaig. La carretera, que travessa un coll, és molt agraïdafins i tot gaudim de descansillos. Un cop arribem a Sault tenim per davant 26 Km aprox i poc a poc anem pujant metres d'altitud i es van notant els Km que portem a les cames.
A bon ritme, el grup ascendeix.
Feia molt bon dia i la temperatura era ideal, tot i les petites sacsejades de vent. El vent seria el protagonista en els darrers Km. A 6 Km del cim el grup es divideix: l'Ori i el Sergi agafen un ritme més fort i marxen. L'Agustí decideix acompanyar-me durant aquests darrers Km per marcar un ritme més còmode.
En aquest punt ja vèiem com molts ciclistes que ja havíen coronat el cim baixen a tot drap i ens donen ànims. Fins i tot, com si d'una gran competició esportiva es tractés, hi havia fotògrafs disparant amb les seves càmeres i a mode de souvenir ens oferien les fotos de record. Et posaven la seva targeta a la butxaca del maillot i es quedaven tan contents. En aquell moment jo al.lucinava. I més ciclistes baixant, de totes les condicions físiques i de totes les edats i sexes. Hi havia gent amb Mountain bike, amb gos,  super preparats, d'altres més pajareros amb xandall, sense casc...
L'Agustí anava protegint-me del vent, que a pocs Km del cim ja bufava fort i ens feia desequilibrar. Vaig haver de parar un minut per a beure aigua, recuperar l'alè i poder continuar.

Al Sergi i a l'Ori els vam perdre de vista, la Berta i la Vane ens animaven aquests darrers Km i ens avisavem de que ja quedava poc. Era molt emocionant sentir l'ambient que es respirava en aquella carretera, tot esport i esforç. Ganes de superar-se respecte a una ocasió anterior, ganes de superar la primera vegada.
Durant tot l'ascens, hi havia marques que ens indicaven de la distància i l'altitud i ens ajudaven a regular energies. Marques que cada cop ens feien més feliços i ens servien de motivació.
Un cop a dalt, l'ambient era molt millor. Més ciclistes, orgullosos, contents, fotografiant-se, recuperant forces, animant als que anaven arribant. Des del cim i amb vistes panoràmiques espectaculars, el Mont Ventoux, ens va fer recordar per sempre del perquè del seu nom.

Gràcies familia per aquest dia i espero poder repetir d'altres!

Ripollet - Turó de l'home

El dissabte vem sortir amb el club ciclista Cerdanyola en una ruta per carretera, l'objectiu era ambiciós, potser massa i tot, la idea inicial era anar fins a Sant Celoni, pujar al Turó de l'home, i tornar a casa pel mateix camí o fins on arribessim. La Berta ens faria de cotxe escombra per si es complicava la cosa.
Vem sortir de Cerdanyola seguint als del Club, amb la incorporació de la Neus de última hora, que ens va acompanyar en el camí d'anada fins a Sant Celoni estrenant-se en el que segur serà un futur prometedor en bicicleta de carretera!!
Fins a Cardedeu vem avançar amb un grup del Cerdanyola bastant nombrós per la carretera de la Roca, però es veia a l'Agustí molt nerviós, amb ganes de formar una escapada que ens portés fins a la falda del Montseny en solitari. A Cardedeu ens va adelantar un grupet de tres màquines fent relleus com bojos. L'Ori i jo només veure'ls passar ja savíem el que passaria, i evidentment, quan van adelantar a l'Agustí aquest sel's va posar a roda deixant ràpidament al grup del Cerdanyola enrera.
A l'Ori i a mí amb prou feines ens va donar temps per atrapar-los i deixar que ens portessin a roda a un promig de 30 o 40km/h fins a Sant Celoni. En el plà vaig constatar que no és el meu terreny, ja que vaig estar bastanta estona gairebé fent la goma mentres que l'Ori i l'Agustí anaven frescos com una rosa!!En aquests terrenys és on més es nota que la carretera i jo encara no ens coneixem prou.
A Sant Celoni començava l'ascens fins al Turó de l'home, el punt més alt del Montseny que s'alçava davant nostre tal com si fós un colós dels Apls francesos, rodejat de núvols promonitoris que n'impedien veure el cim!!
Vem començar els tres molt poc a poc, conscients que ens esperaven 25km d'ascens continuat i 1400 metres de desnivell acumulat.
De pardins fins a Santa fé la carretera va enfilant, però no de manera exagerada i està en bastant bon estat, sobre el km 4 ens va passar un noi del Gràcia que ens va fer despertar del nostre empanament que portavem. Ràpidament, com no, l'Agustí (sembla que estigui fet un xaval) se li va posar a roda fent-nos canviar el ritme. En aquell punt vaig decidir que era impermisible que hagués de ser el nostre pare el que sempre donés la cara i em vaig posar a tirar davant del grup a un ritme una mica més fort del que portavem. El canvi va ser evident, el Gràcia ens va intentar seguir uns metres però de seguida el vem deixar enrera i vem enfilar els tres cap a dalt amb mí marcant un ritme que puc qualificar de correcte. L'Ori amb dolors estomacals ens seguia, tot i que sufrint una mica més del que en ell és habitual. Donc fè que l'estomac és un dels grans enemics del ciclista!!
A Santa fé ja portavem 17km de pujada i hi vem arribar bastant sencers, després vem girar cap al Montseny en una carretera impressionant que passava entre mig d'un bosc inmens i que a sobre baixava una miqueta donant una treva a les nostres llastimades cames.
Punt important d'aquest ascens va ser la boira, que en aquell punt i fins a dalt ja no ens va abandonar en cap moment.
Quan millor pintava la cosa, trobem una desviació a la dreta, una carretera mig esfaltada i que feia por només d'imaginar les rampes que ens esperaven, ja que per culpa de la boira, tampoc les veiem. Al terra, un número, 6! els quilòmetres que ens mancaven per arribar a dalt.
De seguida comencem a pujar per unes rampes de difícil descripció i em quedo sol al capdavant, veient com l'Agustí i l'Ori es van quedant enrera pagant la fatiga acumulada. Per mostra de la duresa d'aquests 6 quilòmetres, dir que el desnivell mig dels 3 primers km és de 9,6%; amb algunes rampes que deuen oscil·lar sobre el 18%!!
Sufrint com un animal, i tirant de ronyons ja que cames feia estona que no en quedaven començo a cremar els últims metres fins a dalt. De tant en tant em passava la Berta amb el cotxe i després ens anava esperant per fer-nos fotos i donar-nos els ànims tant necessaris per arribar a dalt. Gràcies Berta!!
Finalment arribo a dalt on m'esperava una vista impressionant, si la boira ho hagués permès...i no va ser així. Es una llastima però amb prous feines es veien 5 o 10 metres enllà. Enseguida vaig començar a notar el que realment faria que al final fessim la tornada en cotxe. El fred!! No sé a quants graus estariem al Turó de l'home però pocs, molt pocs, i jo sense abric, suat i esperant a l'Ori i l'Agustí que tardaven més en arribar del que esperava. Finalment vaig decidir fer marxa enrera per salvaguardar-me del fred en el cotxe que esperava un quilòmetre a baix (l'últim quilòmetre de carretera està tancat per als cotxes) i de pas assegurar-me que l'Agustí i l'Oriol estaven bé. Mel's vaig trobar fent les últimes rampes, sufrint de mala manera (igual que jo!!) i demostrant que encara no hi ha port de muntanya que pugui amb els Reventós.
En seguida vaig arribar al cotxe on esperava la Berta. Vem carregar les bicis, calefacció "a tope" i cap avall a esmorzar a... de fet, no sé ni on vem esmorzar, però s'hi menjava prou bé!!!
Sortida èpica, preparant el que serà sense dubte la ruta de l'any, l'ascens al Mont Ventoux que ens espera la setmana vinent!!

Poso ara unes fotos que quedaran ja per la història, i el track de l'ascens realitzat, amb 1450 metre de desnivell acumulat!!

La Garriga - Pantà de canoves - La Garriga

Sortim molt d'hora de casa perquè hem quedat a les 7:15h a la pausa amb la colla dels akatawa. Un cop a la garriga conto unes 18 persones en total. Déu ni dó la gent amb ganes de sufrir de bon matí!!
La ruta escollida aquesta vegada ha estat una elecció del Manel, que va descarregar el track del wikiloc, i ens ha "enganyat" a tots per fer-la aquest cap de setmana.
A la garriga comença un ascens de gairebé 10 km sense treva. El camí va enfilant poc a poc per sortir de la vall on es troba la garriga, el grup avança al més pur estil akatawa, és a dir, el gran jefe fent de cotxe escombra, i el Quico anant amunt i avall per poder grabar els seus mítics videos. Entremig, tots els demés, uns treient la llengua i els altres xerrant xerrant, però al final arribem tots a dalt sense més entrebancs. No mencionaré els petits problemes que ens ha donat el gps en algunes travesssies, ja que en un global, els guies ens han conduït de 10!!


Un cop a dalt, encarem un petit corriol plè d'esbarzers que va deixant a la dreta el famós pantà de Cànoves (fins avui no sabia ni que existia!!) això sí, tot val a dir que el lloc és espectacular. Per mostra, un botó!


A Cànoves parem a esmorzar en un lloc on esmorzem de p.m., això sí, car de collons. 11€ per una butifarra i un vinet em semblen un engany. No direm el lloc per no fer-ne mala publicitat (a part de perquè tampoc en recordo el nom...).
La tornada és gairebé planera, recorrent uns prats realment impressionants.
Finalment arribem al cotxe en el que ha estat una ruta realment bonica i bastant assequible. Només 38km, i la majoria bastant planers i per camins amples.
La mala notícia és que els akatawas ens han enganyat per fer el dia 15 de maig la ruta del Cister. 100km entre els monestirs de Vallbona, Poblet i Santes Creus!! No sé com acabarem, però hem de fer la nostra particular penitència.

Penjo el track del wikiloc que hem utilitzat per seguir la ruta. Gràcies JoanGerard, siguis qui siguis, que la sort t'acompanyi.

Cami de cavalls

Per fí tenim la crònica del camí de cavalls en BTT. A més a més, aquesta cop escrita per  la Neus, nova editora del blog de bici!!!

Camí de cavalls 1a etapa: Maó-Fornells (43 Km)

Ha passat un dia desde la nostra arribada a l’illa i ja tenim ganes de començar a pedalar, però hem d’invertir el primer dia en agafar forces perdudes al viatge i assortir el rebost! Sopem al mític “Castillo” d’Addaia i mirem el partit de la final de la Copa del rei. Sense comentaris destacables exceptuant la caiguda que va patir el trofeu a mans de Sergio Ramos. En acabar el partit anem a deixar el cotxe “escoba” a Fornells, el final de l’etapa de demà.

Ens llevem a les 7, sort del Dani, perquè ens vam oblidar de posar el despertador. Preparem l’esmozar, el dinar del dia, col.loquem les bicis al cotxe i...de pet a Maó.  Arribem a Maó i en muntar les bicis apareixen els primers problemes tècnics: la bici del Dani no frena.

Igualment enfilem carretera amunt fins a trobar la primera marca del camí. El tram Sa mesquida –Es grau és pedregós amb pujades impossibles per mi  perquè em falten moltes hores de tècnica. Em costa agafar ritme i pràcticament vaig carregant la bici, només puc pujar-me a estonetes.

 El tram Es grau- Favàritx ja pinta millor, exceptuant l’inici on també hi ha molta pedra i molt puja-baixa. Parem a dinar en un pla on pasturen un ramat de vaques. Xino-xano i gaudint del paisatge arribem a Favàritx. El tram que segueix es Favàritx-Addaia, amb bones vistes i bastant ciclable. De l’any passat a enguany ens percatem de petites però importants millores en aquest tram, més senyalització, i val la pena destacar un pont que ens permet superar un desnivell que hi havia entre dues parets seques. No cal mullar-se els peus ni carregar bicis, tot i així val la pena dir que tenia un puntet d’atractiu...

 

Enfilem carretera fins arribar a l’Arenal, i ens espera un tram molt dur, impracticable. Personalment el pijor de l’etapa. Terreny pedregós que el grup supera pràcticament a peu. El Sergi i el Dani s’animen a pedalar a estones. Uns pocs Km de carretera i ja gairebé ho tenim.

Finalment arribada a la Cala Tirant i descobrim una pista en molt bon estat, ampla i 100% ciclabe fins a Fornells. Durant aquest tram va haver rècord de punxades 3 cops vam haver de parar i fer de mecànic! Jo no vaig punxar.

Cerveseta i olives, seguits d’un café a la Cafeteria Sa Dolça. Els amos del negoci són molt familiars i hospitalaris, de ben segur que si passeu us explicaran moltes històries.

A Maó, per sort nostra, trobem una botiga de bicis oberta (Cicles Tramontana) i podem reparar la bici del Dani i de passada ens enterem que el mític Tiago i el grup es darrer que tanqui són clients habituals i demà fan Sa volta a l’illa non stop en 2 dies.

Incís al camí per causes meteorològiques.

En llevar-nos vam descobrir que plovia. I ho va  seguir fent fins al migdia. Va haver un canvi de plans, i es va decidir per majoria endarrerir l’etapa fins l’endemà. I en conseqüència eliminar la darrera etapa de la costa sud que transcorre entre Son Bou i Maó. A canvi ens vam poder treure “el mono” fent un ascens al Monte Toro, el pic mes alt de l’illa. El Monte Toro es troba al municipi de Mercadal. compta amb una distància de 3 Km i escaig però amb pendents de fins a un 21%. Rodem desde el cruce de la carretera d’Alaior i enfilem fins a Mercadal a través del camí del Keane. El cotxe es queda a aquest cruce. El Sergi ha anat pel seu compte i surt amb bici desde Addaia. Un cop a Mercadal comença la pujada, suau i poc a poc el pendent augmenta. El Sergi i el Dani agafen un bon ritme i l’ascens el fan amb un bon crono (o això va semblar). Jo agafo el meu ritme i amunt, amunt! Acosegueixo arribar bastant sencera, estic contenta. El millor un cop estàs a dalt són les vistes  evidentment la baixada ràpida. Tornem a casa pel camí d’en Keane i el Sergi i jo ens animem a tornar a Addaia en bici. Vam rodar bastant ràpid i a bon ritme i contents perquè la tarda era assolellada i corria brisa.

Camí de cavalls 2a etapa: Fornells-Ciutadella

Etapa diabòlica, molt molt molt exigent i més si cau un sol d’infern. No recomanable fer des del principi. El tram de Fornells fins a Binimel.là és tècnic i rocós i la bicicleta s’ha de carregar a estones. De Binimel.là a Pregonda a estones és ciclable i el paisatge és molt maco perquè voreja la costa. De Pregonda fins els Alocs és “la muerte”. S’han de pujar i baixar 3 o 4 colls carregant la bicicleta, és un desgast físic important i a més no hi ha treva, pràcticament 2 hores sense poder pujar a pedalar. Vaig fer curt d’aigua i per sort meva i de la resta de companys vam trobar vida menorquina en aquella platja. Ens van assortir d’aigua i fins i tot ens van convidar a menjar musclos, formatge, vi amb gasosa, patates...i perquè vam passar d’hora perquè estaven cuinant una paella d’escàndol! Vam passar una bona estona en companyia autòctona.

Durant aquest tram ens vam creuar amb 11 persones, 2 ens van passar davant i donava la impressió que sabien el que ens esperava. Els altres 9 venien en direcció contrària. 2 d’ells els vam trobar a mitja pujada i la informació que ens van donar del tram que ens esperava no era gaire alentadora, nosaltres els hi vam dir el mateix.  Els 7 següents, tot just començaven a pujar i venien bastant desgastats...els quedava el pitjor i no ho sabien.

Recomano, si voleu evitar l’aventura, començar als Alocs. Hi ha possibilitat d’arribar-hi per un desviament que trobem a la carretera principal. Dels Alocs a Ciutadella la cosa millora, pista més ampla, bosquet, ombra, trialeres, pujadetes... Un cop a Ciutadella, cerveseta, olives i patates i s’oblida el mal de cames.  No han hagut molts problemes tècnics però sí caigudes amb voltereta inclosa de la Mireia, bullofa al meu taló esquerre (i suposadament anàvem a pedalar!!!), caiguda de rigor del Dani...

En resum, és una etapa trenca-cames i al principi poc ciclable i bastant tècnica. Vam trigar moooooltes hores en completar-la.

 

Camí de cavalls 3a etapa: Cap d’Artutx-Son Bou (36 Km)

La nostra aventura arriba al seu final...fa pena però també fa il.lusió acabar la ruta. En general és un tram bastant ciclable, amb pistes de baixa-mitjana dificultat i trialeres que es poden baixar a gran velocitat. De moment jo no he pogut gaudir al 100% de les trialeres perquè em falta molta tècnica i em faig caca a les baixades, baixo molt lenta. El Sergi i el Dani han gaudit força i la Mireia s’ha atrevit a fer alguna baixada. Cada cala a la que arribem val la pena, però en un tram decidim seguir un camí alternatiu paral.lel que ens permet pedalar més tranquils sense necessitat de resseguir el perfil de la costa i el seu terreny pedregós. Amenaça pluja i un cop arribem a Macarella arrenca a ploure, para i ens dona treva. Arribant a Santo Tomàs plou bastant i posem un ritme més ràpid. Un cop completem la platja de Santo Tomàs rodem per asfalt i zona urbana fins a Son Bou. Ens espera un café calentet, i acabem amb més Km a les cames i més experiències a la butxaca.

3,2,1...Acció!

Setmana Santa:
3 rutes, 3 sortides per preparar la volta a Menorca en BTT que arriba ja!

dissabte 16:
Recorregut: Can Catà-Can Coll-Can Borrell-Sant Medir-Font Groga
Distancia: 33km
Integrants: Sergi i Neus (la Jeannie Longo Ripolletenca) o et pensaves que et lliuraries de sobrenom!!?
Descripció: Recorregut amb algun corriol i alguna pista bastant pedregada, sobretot perquè la Neus vagi agafant tècnica sobre la bici. Al final arribem a casa amb l'extranya sensació d'haver-nos cansat poc. (això no pot ser!!)

diumenge 17:
Recorregut: Can Catà-3 maries-Font groga-Vallvidrera-Pere Màrtir
Distancia: 47km
Integrants: Sergi i Jeannie Longo
Descripció: Com que no ens vem cansar gaire dissabte, vaig decidir forçar una mica la màquina i provar a la Neus en el complicat ascens a les 3 Maries, em va sorprendre veure com pujava sense posar un peu a terra ni despentinar-se ni una mica (quina màquina està feta!!), al final vem anar fins al Pere Màrtir i tornar per la carretera de les aigües. Nota mental: Mai més faràs la carretera de les aigües un diumenge al matí. Quanta gent!!





dilluns 18:
Recorregut: Can Coll-Can Catà-Font groga-Sant Medir-Can Catà
Distancia: 35km
Integrants: Sergi, Dani i Tanke
Descripció: Finalment es va produïr l'esperat retorn de Jacques Tanketil a les pistes, i val a dir, que en un estat de forma més que correcte!! per el que fa referència a la ruta, jo només volia sortir a rodar una mica, i de pas trobar-me amb el Tanke que feia temps que no veia, però amb el Dani això d'anar xino xano és missió impossible i vaig acabar fent batalles inutils (inutils perquè sempre en sortia perdedor!!) a totes les rampes hagudes i per haver desde Can Coll fins a la Font groga. Un cop allà jo que torno cap a casa, ells continuen fins al Pere Màrtir.



I ara si, acció!!!

Doncs sí, avui marxem cap a Menorca a voltar l'illa en btt!! esperem que el senyor de les pluges ens respecti al menys una micona i poguem assolir el repte.

Més noticies la setmana vinent!!

Nova MMP

Aquest matí he establert una nova (MPP) millor marca personal. 24,50'' desde l'entrada de Can Catà fins a dalt al "matamachos",sent un temps bastant mediocre els meus últims intents no baixaven de 26, així que estic content, a veure si ho anem millorant poc a poc.
Un cop a dalt, he continuat fent quilòmetres per una Collerola molt aglomerada de gent, caminant, i a peu, la veritat és que en certa manera entenc que entre tots estem sobre-explotant aquest paratje, i imagino que tard o d'hora en limitaran l'accés. Ara bé, qui podrà entrar-hi i com? complicat la veritat, jo de moment prefereixo aprofitar el temps!! Ara sí, si una cosa màgica té Collserola és que sempre hi ha camins sense gent, només has d'abandonar les pistes principals i et trobes, de sobte, sol com si estiguessis en ple pirineu. Un d'aquests camins és una especie de barranc que baixa en linea recta desde dalt a la muntanya fins a Sant medir que he intentat baixar avui, dic intentat perquè a mitja baixada m'he acabat menjant una branca traicionera..sort que estava gairebé parat i ha quedat tot en una rascada.
Finalment, 35km més i una setmana menys per vacances!!

Fent Quilòmetres per preparar el Camí de cavalls

Tenim ja tot preparat per fer la volta a Menorca en BTT pel camí de cavalls aquesta setmana Santa, tot, menys les cames, que encara pesen una mica massa. Ja aniré donant més detalls del que serà sense dubte una aventura èpica.
En fí, que divendres per la tarda gràcies a Déu no em vaig haver de quedar treballant i vaig poder agafar la bicicleta per fer el cabra com m'agrada a mí els divendres. Pocs quilòmetres, però molts corriols de pujada i baixada per descarregar la tensió acumulada durant la setmana. Quants camins amagats té Collserola!!
Per la nit partidet de futbol amb perseguits, en una nova modalitat de duatló que he inventat.
Avui pel matí jo i la Neus ens hem aixecat ben d'hora amb l'objectiu de fer el famós Puig de la Creu a Castellar del Vallès. Hem anat tirant mig adormits seguint el riu fins al principi de l'ascens, disfrutant d'un dia brutal més semblant a juny que a abril, tot i que no excessivament calurós.
L'ascens ha sigut de menys a més, la Neus demostra una veterania propia dels campions, que de ben segur que ha adquirit a on treballa, l'Hospital de veterinària (xist). Tornant a la bicicleta, podem dir que hem pujat molt i molt bé, sense desgastar-nos en excés, i fins i tot hem adelantat a un parell de "rockrideros", fent un temps final a la cadena de 21 minuts. Contant que el meu rècord és de 12,50 anant a fer temps, no ha sigut un mal resultat.
Un cop a dalt hi havia una mica "d'overbucking" a l'ermita, i és que les vistes que tens de tot el Vallès son espectaculars. Per mostra un parell de fotos preses desde dalt:


Abans de baixar un petit esmorzar a base de fruiteta i cap a casa.
Al final 50km a la butxaca i un dia espetarrant, en una companyia inmillorable!!

Finalment, estrenem la X-control 310L!!

Finalment, i després d'una setmana complicada, hem pogut estrenar la flamant bicicleta de la Neus. Dic complicada perquè la teniem a casa però no ens atreviem a sortir perquè semblava que ens haviem equivocat de talla i que la bici era massa petita. Provant-la pel poble es veia molt i molt petita i no sabiem que fer. A mitjans de setmana vem acabar trucant a escapa i els hi vem demanar de canviar la talla, considerant que la bicicleta estava nova no va haver-hi problema. Ahír ens van portar la talla "M" i val a dir que el canvi ha sigut tot un èxit!! Per cert, un 10 per escapa!! ens han ajudat molt i soc conscient que m'he posat bastant pesat amb ells aquests dies.

Total, que aquest matí ens hem preparat jo i la Neus per estrenar-la, amb l'objectiu d'anar tirant cap al Tibidabo fins on arribessim, i al final, xino xano, hem arribat a la porta del mateix Tibidabo!!
Increïble la Neus que en poc temps es posarà a un gran nivell, i increïble la bicicleta nova, que li ha permès pujar i baixar per corriols amb una seguretat fins ara desconeguda, gran elecció la Fox de 120 al davant, i la suspensió trassera sobretot, que li dona molta més tracció en terranys complicats.

Poso un parell de fotos "Lapierristes" que m'han semblat boníssimes, i que donen fè que hem fet el cim!! semblem un equip patrocinat per la marca francesa!!

Forat del Vent en família

Ahir divendres vem fer un dels mítics ascensos al Forat del Vent en un grup inmillorable, jo mateix, el gran Ori (el meu germà gran) i el patriarca de la família,el Doctor Reventós, en Matemàtiques, però Doctor al cap i a la fí.
Pels qui no ho sàpiguen, el Forat del vent és un petit coll d'uns 7 quilòmetres de pujada i 3 de baixada que va desde Cerdanyola fins al barri d'Horta de Barcelona. És la típica pujada que els ciclistes de Cerdanyola hauran fet centenars i centenars de vegades per a entrenar-se entre setmana, o per fer una sortideta de tant en tant.
En l'ascens es va poder comprovar la veterania del Dr. que va arribar a dalt fresc com una rosa, el famós "molinillo" de l'Oriol, que desde que té el compac cada vegada sembla més al Lance Armstrong en el seu pedaleig, i la meva falta total de cap, ja que vaig tornar a intentar seguir un ritme que no era el meu, morint en l'intent a falta de 2 quilòmetres pel final.
Finalment, el meu temps va ser de 21', el temps de l'Oriol de 21,50, i el temps de l'Agustí de 22'30, temps encara allunyats dels millors temps assolits en el forat del vent, però prou bons considerant que estem en els inicis de temporada.
Alerta! estem parlant de que l'Agustí porta gairebé un any allunyat de la bicicleta, i en tres mesos ja és capaç de fer el forat en un temps que molts no conseguiran en la seva vida!! si és que això de la bici ens vé de família eh Ori...
Diumenge ens espera una bona sortida per carretera preparada per l'Ori, l'ascens a la collada de Tosses desde Ripoll!! A veure com responen les forces de la família, en la que s'incorporarà el sector femení, ja que la Neus i la Berta han confirmat la seva presència estelar!!

camí llarg del tibidabo

Aquest matí tot l'equip de trailbtt ha anat a participar en la cursa del Lluçanès ferestec, tots menys jo, que m'he quedat a casa per descansar de tanta cursa després de la Transmaresme, la idea era sortir una estoneta pel matí a veure si trobava els akatawas, més que res per estirar les cames que per altre cosa. El matí ha començat malament, entre el canvi d'hora i la pluja que queia quan m'he despertat, m'han fet apagar el despertador i allargar el matí una mica massa.
Finalment, a les 10:30 m'he aixecat i, ja impossibilitat de trobar cap akatawa, i veient que no plovia ja, he decidit anar a fer un volt per Collserola, fent una ruta inèdita que m'ha portat al tibidabo de la manera més dura que he pogut imaginar.
De Can Catà al forat del vent pel matamachos, baixada a Can Cerdà, i ascens fins a Can Valldaura per una pista en bastant mal estat i pendents del 10-15%. A Can Valldaura, baixada pel forat fins a l'entrada del km 6. pujada fins a la font groga i baixo cap a Sant Medir, allà torno a pujar a la font groga i me'n vaig cap a les planes, pujo per les monges fins a l'antena de Collserola i d'allà al tibidabo.
Tornant a casa veig la desviació de llars mundet i decideixo acabar de cremar les poques forces que em queden, 1,5 km de baixada i després el mateix cap a dalt, per tornar al mateix lloc d'on havia partit. Que dura que és l'ascensió a Llars Mundet, i amb 35 km a les cames encara més...
Després ja gairebé tot baixada fins a casa, on he arribat amb 46 km i 1350 metres de desnivell acumulat. Un senyor trenca-cames, sobretot per haver-lo fet gairebé sense posar un peu a terra, amb una mitja de 155 pulsacions per minut i 14,5 km/h

Penjo com cada setmana el track de la ruta:



Espero que ben aviat l'Erico o el Dani penjaran la crònica d'avui al LLuçanès, quan la tingui en faré referència al bloc, una cursa més del gran fons a la butxaca del trailbtt no pot quedar sense ressó al blog de bici!!

La família ciclística creix

Avui s'ha unit a nosaltres una nova companya que esperem que passi amb nosaltres moltes i moltes aventures.
Estic parlant, com no, del flamant regal d'aniversari (un pel tard) de la Neus, una nova Lapierre a la família, concretament, la Lapierre X-Control 310 L, específica per a noia.
A primera vista, és molt més impressionant del que sembla a la foto de la pàgina web, els colors semblaven un pel raros, però en la realitat millora moltíssim! I de components, què en puc dir, shimano xt darrera, slx davant, frens fórmula RX, i una FOX de 120mm de recorregut acaben conjuntant en una màquina de doble suspensió que pesa com una rígida.

Aquí tenim les primeres imatges de la bici.




De moment l'hem pogut provar encara ben poc, ja que ens l'han donada avui mateix, a veure si demà la treiem a passejar i ens explica quines son les seves sensacions sobre la màquina!!

Volta a Catalunya 2011

Em veig obligat a escriure en el blog sobre la volta Ciclista a Catalunya perquè em sembla de jutjat de guàrdia tot el que està passant aquest any.
En primer lloc:
Sabieu que avui mateix ha sigut l'etapa reina de la volta a Catalunya 2011, sabeu que ha guanyat l'Alberto Contador (guanyador de 3 tours) i que s'ha col·locat com a líder?
Imagino que la majoria no ho sap, i és que jo me n'he adonat gairebé de rebot.

Doncs sí, estem assistint a la volta de Catalunya que cumpleix 100 anys de la seva història, una volta que conta aquest any amb els millors caps de fila de tot Europa, Alberto Contador, Danielo Diluca, Xavi Tondo, Ivan Basso i Cadel Evans, entre altres, i pel que sembla, ni aquesta important efemèride, si no m'equivoco és la segona carrera per etapes més antiga d'Europa (darrera el tour de frança), ni els seus participants, han aconseguit que sigui ni tan sols retransmesa per televisió, ni que edicions digitals del sport i el mundo deportivo es fagin ressó d'aquesta última etapa.

Realment l'interès dels catalans per la volta és tan baix? amb l'afició històrica al ciclisme que hi ha al nostre país, se'm fa estrany que tingui tan poca repercusió una cursa d'aquesta magnitud.

Dilluns vaig llegir un article que pot explicar una mica tot el que està passant.

Sembla ser que quan la volta a Catalunya es va presentar aquest any, ho va fer sabent que s'havia quedat sense el seu patrocinador més important del últims anys, que era ni més ni menys que la junta de Govern de Castilla i Leon!!!
L'organitzador de la volta estava convençut que amb la presència confirmada d'Alberto Contador no tindria problemes per trobar nous organitzadors, però no va ser així.
Desesperat, es va adreçar al govern tripartit demanant els dobles necessaris que, evidentment, van ser promesos sense problema.

Com la majoria de promeses del tripartit, no es van cumplir, i els diners no van arribar mai, i menys amb el canvi de govern, doncs sembla ser que la demanda no va arribar al nou govern de CIU. Finalment, i fa només dues setmanes, l'actual conseller de cultuta de la generalitat, va arribar a un acord d'última hora per que la cursa pogués iniciar-se.

Així doncs, el problema de patrocinis de la volta, juntat amb la incompetència dels nostres polítics, ha estat a punt de conseguir que ens quedem sense la volta a Catalunya, i tot i que al final s'està corrent, ni tan sols podem seguir el seu avanç desde la premsa esportiva nacional, i he tingut que anar a premsa extrangera (www.as.com) per veure com havia quedat l'etapa reina de la nostra volta.

Us deixo un enllaç a la web de la volta a catalunya, lloc bastant completet i que, per variar, tampoc he vist anunciat enlloc.



Senyors, els catalans tenim la volta que els nostres polítics ens han donat, no la que nosaltres ens mereixem, a veure si l'any que vé canvien les coses....

Vells temps

Avui, com en els vells temps, ens hem presentat el Dani i un mateix a Can Borrell. Com diu el refrany, els vells rockers..., bé de fet, no conec el refrany. En fí, que hem anat pels 4 rius fins a Sant Medir, i després hem agafat la sempre mítica pujada fins a la font groga. Un cop a dalt, hem agafat la carretera de les aigües fins al Pere Màrtir, allà el Dani s'ha tornat boig i ha fet la pujada fins a les antenes a tota llet, jo apenes podia seguir les lletres de la UC Sant Cugat mentres anavem avançant a tot de gent de la banda dels "white rockrideros". Un cop a dalt, fotos de rigor, barreta energètica i cap avall.



Hem tornat per les planes pujant per les monges i un cop allà, i després de molt i molt de temps, hem agafat la trialera de Sant Medir fins a Can Borrell!! Sense dubte, per la llargada de la baixada, i per la seva dificultat tècnica i punts ràpids, la millor de Collserola. Lamentant-ho molt pel lector, ara toca "batalleta", avui recordàvem amb el Dani com, per primera vegada, vem fer aquesta trialera, no sé si teniem 12 o 13 anys, però sé que portava la meva primera mountain bike (no recordo la marca) sense suspensió i gairebé sense frens. Aquell dia només vem fer mitja baixada, ja que vem agafar-la a l'alçada de Can Jané, però tot i així vaig tardar uns tres quarts d'hora en baixar-la, ja que la vaig haver fer tota a peu. Recordo haver-ho passat molt i molt malament, sobretot perquè vaig arribar l'últim a baix, i amb un mal terrible a les mans i braços. Avui, 15 anys més tard, l'hem baixat gairebé tota sense baixar de la bici, excepte 2 trams que ja he decidit que són impossibles, almenys per mí.
Al final entre anar i tornar de Can Borrell a Ripollet, m'han sortit uns 50 km, el track està gravat pel Dani i l'ha començat a Can Borrell, així que "només" en marca 40.



Salut i pedals!

Nou fitxatge pel blog de bici

ATENCIÓ!!
Noticia d'abast mundial, tinc l'orgull d'anunciar el nou fitxatge com a redactor del blog de bici a la celebritat mundial Agustí Reventós.




Com és sapigut per tots, l'Agustí és el millor matemàtic català dels últims 50 anys, només fet ombra pel professor Sr.Topo. El que no tothom sap, és que és un apassionat de la bicicleta de carretera i que porta més de 80.000 quilòmetres sobre les dues rodes, si si, la dada és correcta, més de dues voltes senceres al món mundial, i que ha coronat amb èxit la majoria de ports de muntanya del País i d'Europa també.

Entre ells cap destacar:

Ports estatals:

- Vallter
- La molina
- Talltendre
- Turó de l'home
- Collada de tosses

I ports de la resta d'Europa
- Alpe d'Huez
- Tourmalet
- Aspin
- Peyresurde
- Mont Ventoux
- Lagos de covadonga

A més d'una llista interminable de sortides mítiques amb el CC Cerdanyola i el CC 2*Pi*r

Doncs bé, l'Agustí ha accedit a explicar-nos d'una manera amena i comprensible tota la matemàtica que acompanya la bicicleta, que veureu que és molta més de la que us penseu.

Esperem ben aviat poder contar amb els seus primers articles explicant la relació entre la matemàtica i les marxes de les bicicletes, més noticies en aquest mateix bloc ben aviat

El trailbtt es renova

L'Erico s'ha pres la molèstia aquesta setmana d'afegir-se una nova pestanya al blog on apareixem tots els membres de l'equip de trail i btt. Us convido a fer-li una ullada.


http://trailbtt.blogspot.com/p/membres-i-amics.html

Erico, ja només ens falta un nom!! jo aniria pensant-lo...
¿i per quan uns mallots? crec que no tardarem!!

De ruta per Collserola

Sortim per Collserola amb tota la colla d'akatawas gairebé al complet. A pesar de les pluges d'ahír (va estar plovent tot el dia), m'agrada contemplar que hi ha ganes de bicicleta, i de saltar algun bassal que altre.
Anem per pistes principales fins al matamachos, font groga i fins a Valldoreix. La ruta es fa xino xano i amb l'ambient distès que sempre acompanya als akatawas, esperant del primer a l'últim i on el més important és passa'ns-ho el millor possible
Un cop a les planes em despedeixo dels akatawas que van a esmorzar al Ximixurri. Jo no m'havia guanyat l'esmorzar i he decidit fer via pel meu compte, i així tornar més d'hora a casa, ja que avui és l'aniversari de la Neus i a sobre la pobre està amb angines a casa...Pujo a tota llet pel "cola-cao" (llet-colacao...eehehe), no recordava ja com apreten aquestes rampes del 20%. Pujo ràpidament fins al Sant Pere Màrtir on s'observen unes vistes impressionants de tot Barcelona i el LLobregat.
Un cop a dalt mitja volta i cap a casa, intento tornar per la ruta més ràpida per arribar d'hora i acabo baixant pel Forat del Vent.
A Cerdanyola, em trobo una espècie de marxa de patinadors (amb no més de 50 persones) que em barren el pas...no sabia que la gent encara patinés!!

Al final, surten uns 44 km i 03:30h. a les 11:30 a casa i a menjar un troç de pizza que havia sobrat ahir!!!



per últim felicitar a la Neus, que com he dit, avui és el seu aniversari, molt em sembla a mí que el seu regal serà una fantàstica btt que li permetrà acompanyar-me pels camins i les muntanyes d'ara en endavant (si les angines li ho permeten...).

Transameresme - la crònica

He esperat fins avui per redactar la crònica de la transmaresme ja que ahír em vaig veure absolutament incapacitat per escriure ni una sola lletra.
Sempre diuen que el ciclisme és l'esport més dur que hi ha (de fet, ho comentàvem ahir amb el Jose), i creieu-me, que ho vaig poder constatar en la transmaresme.
A les 06:45 quedava amb el Jose per anar amb cotxe, per últim dia, a 120 km/h, fins a Santa Coloma, un cop a Santa Coloma, ens esperava el Martos i tot el tinglado de la pedalada ja montat.
Tot val a dir, i no serveixi d'excusa, que durant la setmana vaig estar bastant malament de la panxa, amb vòmits i febres, i que vaig arribar a la sortida molt just de forces.
Els primers 30 km fins a Argentona encara els vem fer bastant bé, anava reservant tot el que podia i tenia la sensació de no haver-me cremat en excés, tot i així, notava una sensació extranya a la panxa, i un dolor incomprensible al genoll que m'anava punxant cada pedalada que feia. En el primer avituallament encara ens vem trobar jo, el Dani i el Jose, però el seu ritme de carrera era molt més alt que el meu i sortint cap a Mataró, en la primera pujada, el Martos ja em va deixar gairebé sense voler enrera, en aquell punt em quedaven 50km, que pensava afrontar xino xano en solitari.
Del km 30 al 50 va ser quan se'm van acabar les poques forces que tenia, en aquells km la sortida es tornava un tobogan de pujades i baixades que t'anava cascant les cames de manera irreversible.
Vaig arribar a l'avituallament del km 50 amb unes rampes ja impressionants, amb mal de panxa i genolls, i "només" quedaven 30 km!! Val a dir que en aquest punt ja no vaig veure ni al Dani ni al Jose, que continuaven endavant junts, com més tard m'explicarien.
Els últims 30 km van ser un infern. La sensació de fatiga total es va apoderar de mí i no podia ni fer una pedalada sense notar un dolor intens a tot el cos.
El famós "hombre del mazo" del Pedro Delgado, em va venir a veure, i no només això, jo crec que es va quedar al meu costat rient-se continuament de mí i fotent-me cops de "mazo" a cada pedalada que havia de fer. Jo crec que per fí vaig poder descobrir el que era una verdadera "pajara", o més ben dit, un "pajarón"!!
Les últimes pujades les vaig acabar fent a peu, i abans d'arribar, en el km 75 aprx, una última sorpresa, un cartellet amb una cara somrient que indicava que em quedava per davant un últim km de pujada amb rampes de fins el 20%!! quina il·lusió!! vaig estar a punt d'agafar el cartellet i emportar-me'l per fotre-li pel cul al Roberto Heras, que a aquella hora ja en feia 2 que havia arribat i s'estava fotent, de ben segur, una cerveseta a la meva salut. Maleït Rober!!
Finalment, després de 80km i 5h,32' arribava a la meta a Pineda de Mar, allà m'esperaven el Martos (5h, 8') i el Jose (5h, 14'), vaia màquines els 2, per cert!!
Llàstima perquè el Dani es va quedar a només 8' de fer medalla d'or (menys de 5 hores)...la pròxima serà!!!
Pel que em van explicar, els 2 van anar tirant junts bastant de camí, fins que el Jose també es va començar a notar fluix de forces, aleshores el gran Dani va donar el cop de gràcia a la transmaresme, acabant a 24' meus, i a 6' del Jose.
Al final, tots 3 medalla de plata i cap a la zona de recollida de premis, on ens esperava una butifarreta i els pares del Dani, ciclistes de "pro", i que no es van voler perdre la ocasió de veure el seu fill i amics fets "caldo", i el senyor Roberto agafant el premi de primer classificat, amb un temps increïble de 3h,31 min!!!
Aquí tenim una foto del senyor Robertito recollint el premi, quina màquina d'home!!


I la foto de l'arribada a meta dels 3 valents, la meva cara crec que explica millor que cap crònica la manera en la que vaig aribar a la meta.



Finalment jo i el Jose vem agafar el tren fins a St. Adrià en el que vem estar una hora de camí!! això em va reforçar l'ànim, ja que volia dir que realment haviem arribat bastant lluny amb la bicicleta, baixada a St.Adrià i tornem a agafar la bici, aquest cop passejant fins a Santa coloma on agafàvem el cotxe totalment destrossats.
En fí, èpica sortda, en un èpic cap de Setmana, on a més a més de la transmaresme finalitzada pel Dani, el Jose, i jo mateix, el gran Érico,la gaçela Vallesana, ha acabat amb èxit el seu primer Marató de Barcelona, felicitats a tots!! no deixeu de llegir el seu blog!!

http://trailbtt.blogspot.com

ostres, i el track, aquest cop descarregat directament de wikiloc!!

Ripollet - mataró

Avui ens hem plantat a les 08:30 a Ripollet jo, el Dani i el Jose, els 3 elegits que la setmana que vé es deixaràn les pilotes a la transmaresme.

La idea era anar a fer un reconeixement d'una part dels 85 km que ens esperen i anar tirant fins que en tinguessim prou.
La primera part del recorregut, partint de la Vallençana i cap amunt, duríssima, aquelles maleïdes rampes sempre costen la tira de pujar. Un cop a dalt, el camí suavitza bastant i hem anat tirant tirant fins que ens hem trobat amb tot el grup d'akatawas, extranya coincidència ja que ells avui feien la sortida de Vallromanes i coincidiem en una part de la ruta. Ens hem despedit d'ells i hem continuat endavant, seguint el track del Dani en el seu GPS nou de trinca, seguint per camins i corriols que compaginaven la vista al mar dels que quedaven a un costat de la serra, i de les vistes al Montseny als camins que hi ha a l'altre banda, tot molt idílic.
Menció especial pel tito Martos que ens ha portat amb el gps com uns senyors i gairebé no ens hem perdut en cap moment, excepte en un punt on haviem d'agafar un camí que fins que no hi hem passat per tercera vegada ni tan sols l'hem vist, sabiem que hi era, però no el veiem...curiós.
Al final sobre el quilòmetre 40 he vist que es feia tard i hem baixat cap a Mataró. Un cop a Mataró, comprem unes cocacoles a una panaderia, fotos de rigor i tren fins a St. Adrià.

Un cop allà riu amunt fins a casa de nou, un incís, crec que el Jose ni tan sols s'ha cansat perquè quan hem sortit del tren s'ha posat a rodar com una bèstia i ens ha portat a casa a 35 de promig seguint el riu!!Les famílies i passejants s'anaven apartant al nostre pas...






Resumint la ruta, no hem fet ni la meitat del que ens espera la setmana vinent, i almenys jo, he arribat a casa fet caldo. M'ha sorprès gratament que hi ha més quilòmetres de trialeres i corriols dels que esperava,però escencialment transcorre per camins principals, la clau està en no cremar-se els primers 10km, que son duríssims i un cop a dalt, encara en quedaran 75!!
I per acabar, l'experiència del tren, positiva, no sé si hem tingut molta sort però no hem esperat ni un minut a l'estació i el vagó anava mig buit, així que en 20 minuts ens ha tornat al punt de partida...i amb el que ens ha costat arribar...
Rober!! prepara't!! necessitaràs més EPO que a la volta a Espanya per doblegar a aquest trio!!

Poso el track de la ruta que m'ha facilitat el super GPS del Martos.

Preparant la transmaresme!!!

Setmana intensa d'entrenaments preparant la transmaresme 2011.
Dilluns només surto a fer una volta, m'havia de recuperar de la palliça del diumenge, dimarts series, dimecres volta a Ripollet, entrenant la força i la cadència, dijous descans i divendres, avui, pujada al matamachos previ pas per una trialereta, tants dies sortint només pel poble ja tenia ganes de catar la muntanya i fer el gamba per les baixades.
Diumenge estrenarem el gps del Martos i anirem a fer un reconeixement de la transmaresme de la setmana vinent, a veure fins on arribem!!

Alimentació BTT marató

Navegant per internet he trobat una dieta per a preparar maratons de BTT.
Com a comentari de l'article, només una reflexió final sobre un dels seus apartats, el que fa referència a aliments prohibits:

Alimentación previa a un maratón de MTB




ALIMENTOS PROHIBIDOS : Chorizo, tocino, productos elaborados con
manteca, leche entera, refrescos embotellados, alimentos fritos,
lampreados, empanizados, chocolates, papitas, productos chatarra.

Revisant punt per punt:

Chorizo --> tengui
Tocino --> si és bacon, tengui
productos elaborados con manteca --> Si manteca es "mantega", tengui
leche entera --> tengui
Refrescos embotellados --> tengui
Alimentos fritos --> tengui
lampreados --> WTF?! no sé què és, així que falti
empanizados --> Son rebossats? com parla aquesta gent tu....si és així, tengui
papitas --> "papitas", això va de mal en pitjor, ¿què carai son papitas?, patates fregides? perquè no ho diuen bé?, doncs patates fregides, tengui, "papitas" falti
productos chatarra --> ?????!!!!?!?!?! home, amortiguadors de cotxes vells encara no n'he menjat cap, ni tampoc neveres espatllades ni res d'això, així que falti.

Resumint:

A part d'una serie de coses que no sé què són, la majoria d'aliments prohibits formen, i formaran part de la meva dieta en més o menys mesura. I tot i que considero que la meva dieta és bastant equilibrada, ja que no abuso de cap d'aquestes coses i intento variar fruites, verdures, carns, etc. crec que no arribarà el dia que em prohibeixin fotre'm una coca-cola quan torni d'anar amb bici o em prengui un got de llet amb Colacao.

Resumint, si algú cumpleix aquest règim per complet és que és un complet malalt.

L'aventura és l'aventura

Aquest diumenge hem anat a la pedalada de les franqueses del Vallès que havia preparat la gent de la unió ciclista les Franqueses, una volta pels voltants del poble amb 40 km i un desnivell acumulat d'uns 1000 metres. Fàcil no? res més lluny de la realitat.
Els núvols i les 4 gotes que queien al matí anunciaven el que seria, com deia l'escritor, "una mort anunciada".
Comencem la sortida de la manera més surrealista imaginable, el senyor que tenia que tirar el petard no se'n sortia i ha acabat fent un crit una mica estrany que donava la sortida al que han sigut 40 quilòmetres de corriols, triales i fang, i més fang. No vull contar quants d'aquests quilòmetres hem acabat fent a peu, tant en pujades com en baixades. Les baixades eren impossibles, i les pujades, pitjor. Les rodes quedaven enganxades i no es podia ni cambiar de marxa.
Ja al principi el Dani i jo hem sortit amb un petard al cul i el Barba (home savi) s'ha quedat una mica enrera. El Dani finalment ha marxat en solitari i jo he anat fent al meu ritme, la veritat és que entre la pluja, el fang i les traileres impossibles, ja en tenia prou en no caure de la bici.
Finalment ens hem reapgrupat els tres en el segón avituallament, on hem pogut constatar que el Barba té propietats de teletrasportació, ja que no sabem exactament com ens ha passat a mí i al Dani i l'hem trobat per davant nostre fresc com una rosa, jo i el Martos anàvem fets puré.
A partir d'aquí quedaven "només" 8 quilòmetres, però també aquí hem après una gran lliçó del Barba, mai sobrestimis un quilòmetre. Fet a peu, amb una bicicleta de 18 quilos de fang (perquè tant carboni?), i pujant per rampes en les que no sabies si encordar-te per no caure enrere, un quilòmetre és molta distància, ho puc assegurar.
En els últims corriols he perdut el contaquilòmetres, quina broma. Arribada, butifarrada, i cap a casa.
Abans d'arribar, una última lliçó. No netegis mai les bicicletes penjades del portabicis en el cotxe, ja que les bicicletes no es renten una merda, i has d'acabar passant-li manguerasso al cotxe ja que tot el poc fang que cau s'esparceix uniformement per totes les finestres del cotxe.


Bueno, comencem amb les fotografies:






i la ruta: