domingo, 27 de febrero de 2011

Ripollet - mataró


Avui ens hem plantat a les 08:30 a Ripollet jo, el Dani i el Jose, els 3 elegits que la setmana que vé es deixaràn les pilotes a la transmaresme.

La idea era anar a fer un reconeixement d'una part dels 85 km que ens esperen i anar tirant fins que en tinguessim prou.
La primera part del recorregut, partint de la Vallençana i cap amunt, duríssima, aquelles maleïdes rampes sempre costen la tira de pujar. Un cop a dalt, el camí suavitza bastant i hem anat tirant tirant fins que ens hem trobat amb tot el grup d'akatawas, extranya coincidència ja que ells avui feien la sortida de Vallromanes i coincidiem en una part de la ruta. Ens hem despedit d'ells i hem continuat endavant, seguint el track del Dani en el seu GPS nou de trinca, seguint per camins i corriols que compaginaven la vista al mar dels que quedaven a un costat de la serra, i de les vistes al Montseny als camins que hi ha a l'altre banda, tot molt idílic.
Menció especial pel tito Martos que ens ha portat amb el gps com uns senyors i gairebé no ens hem perdut en cap moment, excepte en un punt on haviem d'agafar un camí que fins que no hi hem passat per tercera vegada ni tan sols l'hem vist, sabiem que hi era, però no el veiem...curiós.
Al final sobre el quilòmetre 40 he vist que es feia tard i hem baixat cap a Mataró. Un cop a Mataró, comprem unes cocacoles a una panaderia, fotos de rigor i tren fins a St. Adrià.

Un cop allà riu amunt fins a casa de nou, un incís, crec que el Jose ni tan sols s'ha cansat perquè quan hem sortit del tren s'ha posat a rodar com una bèstia i ens ha portat a casa a 35 de promig seguint el riu!!Les famílies i passejants s'anaven apartant al nostre pas...






Resumint la ruta, no hem fet ni la meitat del que ens espera la setmana vinent, i almenys jo, he arribat a casa fet caldo. M'ha sorprès gratament que hi ha més quilòmetres de trialeres i corriols dels que esperava,però escencialment transcorre per camins principals, la clau està en no cremar-se els primers 10km, que son duríssims i un cop a dalt, encara en quedaran 75!!
I per acabar, l'experiència del tren, positiva, no sé si hem tingut molta sort però no hem esperat ni un minut a l'estació i el vagó anava mig buit, així que en 20 minuts ens ha tornat al punt de partida...i amb el que ens ha costat arribar...
Rober!! prepara't!! necessitaràs més EPO que a la volta a Espanya per doblegar a aquest trio!!

Poso el track de la ruta que m'ha facilitat el super GPS del Martos.


1 comentario:

  1. Rober, aprofita aquesta setmana per disfrutar de la vida, perquè el dia 6 de març arribarà el teu "San Martin"...ahi lo dejo!

    Bona entrada al blog Sergi!

    ResponderEliminar