Transameresme - la crònica

He esperat fins avui per redactar la crònica de la transmaresme ja que ahír em vaig veure absolutament incapacitat per escriure ni una sola lletra.
Sempre diuen que el ciclisme és l'esport més dur que hi ha (de fet, ho comentàvem ahir amb el Jose), i creieu-me, que ho vaig poder constatar en la transmaresme.
A les 06:45 quedava amb el Jose per anar amb cotxe, per últim dia, a 120 km/h, fins a Santa Coloma, un cop a Santa Coloma, ens esperava el Martos i tot el tinglado de la pedalada ja montat.
Tot val a dir, i no serveixi d'excusa, que durant la setmana vaig estar bastant malament de la panxa, amb vòmits i febres, i que vaig arribar a la sortida molt just de forces.
Els primers 30 km fins a Argentona encara els vem fer bastant bé, anava reservant tot el que podia i tenia la sensació de no haver-me cremat en excés, tot i així, notava una sensació extranya a la panxa, i un dolor incomprensible al genoll que m'anava punxant cada pedalada que feia. En el primer avituallament encara ens vem trobar jo, el Dani i el Jose, però el seu ritme de carrera era molt més alt que el meu i sortint cap a Mataró, en la primera pujada, el Martos ja em va deixar gairebé sense voler enrera, en aquell punt em quedaven 50km, que pensava afrontar xino xano en solitari.
Del km 30 al 50 va ser quan se'm van acabar les poques forces que tenia, en aquells km la sortida es tornava un tobogan de pujades i baixades que t'anava cascant les cames de manera irreversible.
Vaig arribar a l'avituallament del km 50 amb unes rampes ja impressionants, amb mal de panxa i genolls, i "només" quedaven 30 km!! Val a dir que en aquest punt ja no vaig veure ni al Dani ni al Jose, que continuaven endavant junts, com més tard m'explicarien.
Els últims 30 km van ser un infern. La sensació de fatiga total es va apoderar de mí i no podia ni fer una pedalada sense notar un dolor intens a tot el cos.
El famós "hombre del mazo" del Pedro Delgado, em va venir a veure, i no només això, jo crec que es va quedar al meu costat rient-se continuament de mí i fotent-me cops de "mazo" a cada pedalada que havia de fer. Jo crec que per fí vaig poder descobrir el que era una verdadera "pajara", o més ben dit, un "pajarón"!!
Les últimes pujades les vaig acabar fent a peu, i abans d'arribar, en el km 75 aprx, una última sorpresa, un cartellet amb una cara somrient que indicava que em quedava per davant un últim km de pujada amb rampes de fins el 20%!! quina il·lusió!! vaig estar a punt d'agafar el cartellet i emportar-me'l per fotre-li pel cul al Roberto Heras, que a aquella hora ja en feia 2 que havia arribat i s'estava fotent, de ben segur, una cerveseta a la meva salut. Maleït Rober!!
Finalment, després de 80km i 5h,32' arribava a la meta a Pineda de Mar, allà m'esperaven el Martos (5h, 8') i el Jose (5h, 14'), vaia màquines els 2, per cert!!
Llàstima perquè el Dani es va quedar a només 8' de fer medalla d'or (menys de 5 hores)...la pròxima serà!!!
Pel que em van explicar, els 2 van anar tirant junts bastant de camí, fins que el Jose també es va començar a notar fluix de forces, aleshores el gran Dani va donar el cop de gràcia a la transmaresme, acabant a 24' meus, i a 6' del Jose.
Al final, tots 3 medalla de plata i cap a la zona de recollida de premis, on ens esperava una butifarreta i els pares del Dani, ciclistes de "pro", i que no es van voler perdre la ocasió de veure el seu fill i amics fets "caldo", i el senyor Roberto agafant el premi de primer classificat, amb un temps increïble de 3h,31 min!!!
Aquí tenim una foto del senyor Robertito recollint el premi, quina màquina d'home!!


I la foto de l'arribada a meta dels 3 valents, la meva cara crec que explica millor que cap crònica la manera en la que vaig aribar a la meta.



Finalment jo i el Jose vem agafar el tren fins a St. Adrià en el que vem estar una hora de camí!! això em va reforçar l'ànim, ja que volia dir que realment haviem arribat bastant lluny amb la bicicleta, baixada a St.Adrià i tornem a agafar la bici, aquest cop passejant fins a Santa coloma on agafàvem el cotxe totalment destrossats.
En fí, èpica sortda, en un èpic cap de Setmana, on a més a més de la transmaresme finalitzada pel Dani, el Jose, i jo mateix, el gran Érico,la gaçela Vallesana, ha acabat amb èxit el seu primer Marató de Barcelona, felicitats a tots!! no deixeu de llegir el seu blog!!

http://trailbtt.blogspot.com

ostres, i el track, aquest cop descarregat directament de wikiloc!!