Aquest matí tot l'equip de trailbtt ha anat a participar en la cursa del Lluçanès ferestec, tots menys jo, que m'he quedat a casa per descansar de tanta cursa després de la Transmaresme, la idea era sortir una estoneta pel matí a veure si trobava els akatawas, més que res per estirar les cames que per altre cosa. El matí ha començat malament, entre el canvi d'hora i la pluja que queia quan m'he despertat, m'han fet apagar el despertador i allargar el matí una mica massa.
Finalment, a les 10:30 m'he aixecat i, ja impossibilitat de trobar cap akatawa, i veient que no plovia ja, he decidit anar a fer un volt per Collserola, fent una ruta inèdita que m'ha portat al tibidabo de la manera més dura que he pogut imaginar.
De Can Catà al forat del vent pel matamachos, baixada a Can Cerdà, i ascens fins a Can Valldaura per una pista en bastant mal estat i pendents del 10-15%. A Can Valldaura, baixada pel forat fins a l'entrada del km 6. pujada fins a la font groga i baixo cap a Sant Medir, allà torno a pujar a la font groga i me'n vaig cap a les planes, pujo per les monges fins a l'antena de Collserola i d'allà al tibidabo.
Tornant a casa veig la desviació de llars mundet i decideixo acabar de cremar les poques forces que em queden, 1,5 km de baixada i després el mateix cap a dalt, per tornar al mateix lloc d'on havia partit. Que dura que és l'ascensió a Llars Mundet, i amb 35 km a les cames encara més...
Després ja gairebé tot baixada fins a casa, on he arribat amb 46 km i 1350 metres de desnivell acumulat. Un senyor trenca-cames, sobretot per haver-lo fet gairebé sense posar un peu a terra, amb una mitja de 155 pulsacions per minut i 14,5 km/h
Penjo com cada setmana el track de la ruta:
Espero que ben aviat l'Erico o el Dani penjaran la crònica d'avui al LLuçanès, quan la tingui en faré referència al bloc, una cursa més del gran fons a la butxaca del trailbtt no pot quedar sense ressó al blog de bici!!
domingo, 27 de marzo de 2011
sábado, 26 de marzo de 2011
La família ciclística creix
Avui s'ha unit a nosaltres una nova companya que esperem que passi amb nosaltres moltes i moltes aventures.
Estic parlant, com no, del flamant regal d'aniversari (un pel tard) de la Neus, una nova Lapierre a la família, concretament, la Lapierre X-Control 310 L, específica per a noia.
A primera vista, és molt més impressionant del que sembla a la foto de la pàgina web, els colors semblaven un pel raros, però en la realitat millora moltíssim! I de components, què en puc dir, shimano xt darrera, slx davant, frens fórmula RX, i una FOX de 120mm de recorregut acaben conjuntant en una màquina de doble suspensió que pesa com una rígida.
Aquí tenim les primeres imatges de la bici.
De moment l'hem pogut provar encara ben poc, ja que ens l'han donada avui mateix, a veure si demà la treiem a passejar i ens explica quines son les seves sensacions sobre la màquina!!
Estic parlant, com no, del flamant regal d'aniversari (un pel tard) de la Neus, una nova Lapierre a la família, concretament, la Lapierre X-Control 310 L, específica per a noia.
A primera vista, és molt més impressionant del que sembla a la foto de la pàgina web, els colors semblaven un pel raros, però en la realitat millora moltíssim! I de components, què en puc dir, shimano xt darrera, slx davant, frens fórmula RX, i una FOX de 120mm de recorregut acaben conjuntant en una màquina de doble suspensió que pesa com una rígida.
Aquí tenim les primeres imatges de la bici.
De moment l'hem pogut provar encara ben poc, ja que ens l'han donada avui mateix, a veure si demà la treiem a passejar i ens explica quines son les seves sensacions sobre la màquina!!
miércoles, 23 de marzo de 2011
Volta a Catalunya 2011
Em veig obligat a escriure en el blog sobre la volta Ciclista a Catalunya perquè em sembla de jutjat de guàrdia tot el que està passant aquest any.
En primer lloc:
Sabieu que avui mateix ha sigut l'etapa reina de la volta a Catalunya 2011, sabeu que ha guanyat l'Alberto Contador (guanyador de 3 tours) i que s'ha col·locat com a líder?
Imagino que la majoria no ho sap, i és que jo me n'he adonat gairebé de rebot.
Doncs sí, estem assistint a la volta de Catalunya que cumpleix 100 anys de la seva història, una volta que conta aquest any amb els millors caps de fila de tot Europa, Alberto Contador, Danielo Diluca, Xavi Tondo, Ivan Basso i Cadel Evans, entre altres, i pel que sembla, ni aquesta important efemèride, si no m'equivoco és la segona carrera per etapes més antiga d'Europa (darrera el tour de frança), ni els seus participants, han aconseguit que sigui ni tan sols retransmesa per televisió, ni que edicions digitals del sport i el mundo deportivo es fagin ressó d'aquesta última etapa.
Realment l'interès dels catalans per la volta és tan baix? amb l'afició històrica al ciclisme que hi ha al nostre país, se'm fa estrany que tingui tan poca repercusió una cursa d'aquesta magnitud.
Dilluns vaig llegir un article que pot explicar una mica tot el que està passant.
Sembla ser que quan la volta a Catalunya es va presentar aquest any, ho va fer sabent que s'havia quedat sense el seu patrocinador més important del últims anys, que era ni més ni menys que la junta de Govern de Castilla i Leon!!!
L'organitzador de la volta estava convençut que amb la presència confirmada d'Alberto Contador no tindria problemes per trobar nous organitzadors, però no va ser així.
Desesperat, es va adreçar al govern tripartit demanant els dobles necessaris que, evidentment, van ser promesos sense problema.
Com la majoria de promeses del tripartit, no es van cumplir, i els diners no van arribar mai, i menys amb el canvi de govern, doncs sembla ser que la demanda no va arribar al nou govern de CIU. Finalment, i fa només dues setmanes, l'actual conseller de cultuta de la generalitat, va arribar a un acord d'última hora per que la cursa pogués iniciar-se.
Així doncs, el problema de patrocinis de la volta, juntat amb la incompetència dels nostres polítics, ha estat a punt de conseguir que ens quedem sense la volta a Catalunya, i tot i que al final s'està corrent, ni tan sols podem seguir el seu avanç desde la premsa esportiva nacional, i he tingut que anar a premsa extrangera (www.as.com) per veure com havia quedat l'etapa reina de la nostra volta.
Us deixo un enllaç a la web de la volta a catalunya, lloc bastant completet i que, per variar, tampoc he vist anunciat enlloc.
Senyors, els catalans tenim la volta que els nostres polítics ens han donat, no la que nosaltres ens mereixem, a veure si l'any que vé canvien les coses....
En primer lloc:
Sabieu que avui mateix ha sigut l'etapa reina de la volta a Catalunya 2011, sabeu que ha guanyat l'Alberto Contador (guanyador de 3 tours) i que s'ha col·locat com a líder?
Imagino que la majoria no ho sap, i és que jo me n'he adonat gairebé de rebot.
Doncs sí, estem assistint a la volta de Catalunya que cumpleix 100 anys de la seva història, una volta que conta aquest any amb els millors caps de fila de tot Europa, Alberto Contador, Danielo Diluca, Xavi Tondo, Ivan Basso i Cadel Evans, entre altres, i pel que sembla, ni aquesta important efemèride, si no m'equivoco és la segona carrera per etapes més antiga d'Europa (darrera el tour de frança), ni els seus participants, han aconseguit que sigui ni tan sols retransmesa per televisió, ni que edicions digitals del sport i el mundo deportivo es fagin ressó d'aquesta última etapa.
Realment l'interès dels catalans per la volta és tan baix? amb l'afició històrica al ciclisme que hi ha al nostre país, se'm fa estrany que tingui tan poca repercusió una cursa d'aquesta magnitud.
Dilluns vaig llegir un article que pot explicar una mica tot el que està passant.
Sembla ser que quan la volta a Catalunya es va presentar aquest any, ho va fer sabent que s'havia quedat sense el seu patrocinador més important del últims anys, que era ni més ni menys que la junta de Govern de Castilla i Leon!!!
L'organitzador de la volta estava convençut que amb la presència confirmada d'Alberto Contador no tindria problemes per trobar nous organitzadors, però no va ser així.
Desesperat, es va adreçar al govern tripartit demanant els dobles necessaris que, evidentment, van ser promesos sense problema.
Com la majoria de promeses del tripartit, no es van cumplir, i els diners no van arribar mai, i menys amb el canvi de govern, doncs sembla ser que la demanda no va arribar al nou govern de CIU. Finalment, i fa només dues setmanes, l'actual conseller de cultuta de la generalitat, va arribar a un acord d'última hora per que la cursa pogués iniciar-se.
Així doncs, el problema de patrocinis de la volta, juntat amb la incompetència dels nostres polítics, ha estat a punt de conseguir que ens quedem sense la volta a Catalunya, i tot i que al final s'està corrent, ni tan sols podem seguir el seu avanç desde la premsa esportiva nacional, i he tingut que anar a premsa extrangera (www.as.com) per veure com havia quedat l'etapa reina de la nostra volta.
Us deixo un enllaç a la web de la volta a catalunya, lloc bastant completet i que, per variar, tampoc he vist anunciat enlloc.
Senyors, els catalans tenim la volta que els nostres polítics ens han donat, no la que nosaltres ens mereixem, a veure si l'any que vé canvien les coses....
domingo, 20 de marzo de 2011
Vells temps
Avui, com en els vells temps, ens hem presentat el Dani i un mateix a Can Borrell. Com diu el refrany, els vells rockers..., bé de fet, no conec el refrany. En fí, que hem anat pels 4 rius fins a Sant Medir, i després hem agafat la sempre mítica pujada fins a la font groga. Un cop a dalt, hem agafat la carretera de les aigües fins al Pere Màrtir, allà el Dani s'ha tornat boig i ha fet la pujada fins a les antenes a tota llet, jo apenes podia seguir les lletres de la UC Sant Cugat mentres anavem avançant a tot de gent de la banda dels "white rockrideros". Un cop a dalt, fotos de rigor, barreta energètica i cap avall.
Hem tornat per les planes pujant per les monges i un cop allà, i després de molt i molt de temps, hem agafat la trialera de Sant Medir fins a Can Borrell!! Sense dubte, per la llargada de la baixada, i per la seva dificultat tècnica i punts ràpids, la millor de Collserola. Lamentant-ho molt pel lector, ara toca "batalleta", avui recordàvem amb el Dani com, per primera vegada, vem fer aquesta trialera, no sé si teniem 12 o 13 anys, però sé que portava la meva primera mountain bike (no recordo la marca) sense suspensió i gairebé sense frens. Aquell dia només vem fer mitja baixada, ja que vem agafar-la a l'alçada de Can Jané, però tot i així vaig tardar uns tres quarts d'hora en baixar-la, ja que la vaig haver fer tota a peu. Recordo haver-ho passat molt i molt malament, sobretot perquè vaig arribar l'últim a baix, i amb un mal terrible a les mans i braços. Avui, 15 anys més tard, l'hem baixat gairebé tota sense baixar de la bici, excepte 2 trams que ja he decidit que són impossibles, almenys per mí.
Al final entre anar i tornar de Can Borrell a Ripollet, m'han sortit uns 50 km, el track està gravat pel Dani i l'ha començat a Can Borrell, així que "només" en marca 40.
Salut i pedals!
Hem tornat per les planes pujant per les monges i un cop allà, i després de molt i molt de temps, hem agafat la trialera de Sant Medir fins a Can Borrell!! Sense dubte, per la llargada de la baixada, i per la seva dificultat tècnica i punts ràpids, la millor de Collserola. Lamentant-ho molt pel lector, ara toca "batalleta", avui recordàvem amb el Dani com, per primera vegada, vem fer aquesta trialera, no sé si teniem 12 o 13 anys, però sé que portava la meva primera mountain bike (no recordo la marca) sense suspensió i gairebé sense frens. Aquell dia només vem fer mitja baixada, ja que vem agafar-la a l'alçada de Can Jané, però tot i així vaig tardar uns tres quarts d'hora en baixar-la, ja que la vaig haver fer tota a peu. Recordo haver-ho passat molt i molt malament, sobretot perquè vaig arribar l'últim a baix, i amb un mal terrible a les mans i braços. Avui, 15 anys més tard, l'hem baixat gairebé tota sense baixar de la bici, excepte 2 trams que ja he decidit que són impossibles, almenys per mí.
Al final entre anar i tornar de Can Borrell a Ripollet, m'han sortit uns 50 km, el track està gravat pel Dani i l'ha començat a Can Borrell, així que "només" en marca 40.
Salut i pedals!
viernes, 18 de marzo de 2011
Nou fitxatge pel blog de bici
ATENCIÓ!!
Noticia d'abast mundial, tinc l'orgull d'anunciar el nou fitxatge com a redactor del blog de bici a la celebritat mundial Agustí Reventós.
Com és sapigut per tots, l'Agustí és el millor matemàtic català dels últims 50 anys, només fet ombra pel professor Sr.Topo. El que no tothom sap, és que és un apassionat de la bicicleta de carretera i que porta més de 80.000 quilòmetres sobre les dues rodes, si si, la dada és correcta, més de dues voltes senceres al món mundial, i que ha coronat amb èxit la majoria de ports de muntanya del País i d'Europa també.
Entre ells cap destacar:
Ports estatals:
- Vallter
- La molina
- Talltendre
- Turó de l'home
- Collada de tosses
I ports de la resta d'Europa
- Alpe d'Huez
- Tourmalet
- Aspin
- Peyresurde
- Mont Ventoux
- Lagos de covadonga
A més d'una llista interminable de sortides mítiques amb el CC Cerdanyola i el CC 2*Pi*r
Doncs bé, l'Agustí ha accedit a explicar-nos d'una manera amena i comprensible tota la matemàtica que acompanya la bicicleta, que veureu que és molta més de la que us penseu.
Esperem ben aviat poder contar amb els seus primers articles explicant la relació entre la matemàtica i les marxes de les bicicletes, més noticies en aquest mateix bloc ben aviat
Noticia d'abast mundial, tinc l'orgull d'anunciar el nou fitxatge com a redactor del blog de bici a la celebritat mundial Agustí Reventós.
Com és sapigut per tots, l'Agustí és el millor matemàtic català dels últims 50 anys, només fet ombra pel professor Sr.Topo. El que no tothom sap, és que és un apassionat de la bicicleta de carretera i que porta més de 80.000 quilòmetres sobre les dues rodes, si si, la dada és correcta, més de dues voltes senceres al món mundial, i que ha coronat amb èxit la majoria de ports de muntanya del País i d'Europa també.
Entre ells cap destacar:
Ports estatals:
- Vallter
- La molina
- Talltendre
- Turó de l'home
- Collada de tosses
I ports de la resta d'Europa
- Alpe d'Huez
- Tourmalet
- Aspin
- Peyresurde
- Mont Ventoux
- Lagos de covadonga
A més d'una llista interminable de sortides mítiques amb el CC Cerdanyola i el CC 2*Pi*r
Doncs bé, l'Agustí ha accedit a explicar-nos d'una manera amena i comprensible tota la matemàtica que acompanya la bicicleta, que veureu que és molta més de la que us penseu.
Esperem ben aviat poder contar amb els seus primers articles explicant la relació entre la matemàtica i les marxes de les bicicletes, més noticies en aquest mateix bloc ben aviat
El trailbtt es renova
L'Erico s'ha pres la molèstia aquesta setmana d'afegir-se una nova pestanya al blog on apareixem tots els membres de l'equip de trail i btt. Us convido a fer-li una ullada.
http://trailbtt.blogspot.com/p/membres-i-amics.html
Erico, ja només ens falta un nom!! jo aniria pensant-lo...
¿i per quan uns mallots? crec que no tardarem!!
http://trailbtt.blogspot.com/p/membres-i-amics.html
Erico, ja només ens falta un nom!! jo aniria pensant-lo...
¿i per quan uns mallots? crec que no tardarem!!
domingo, 13 de marzo de 2011
De ruta per Collserola
Sortim per Collserola amb tota la colla d'akatawas gairebé al complet. A pesar de les pluges d'ahír (va estar plovent tot el dia), m'agrada contemplar que hi ha ganes de bicicleta, i de saltar algun bassal que altre.
Anem per pistes principales fins al matamachos, font groga i fins a Valldoreix. La ruta es fa xino xano i amb l'ambient distès que sempre acompanya als akatawas, esperant del primer a l'últim i on el més important és passa'ns-ho el millor possible
Un cop a les planes em despedeixo dels akatawas que van a esmorzar al Ximixurri. Jo no m'havia guanyat l'esmorzar i he decidit fer via pel meu compte, i així tornar més d'hora a casa, ja que avui és l'aniversari de la Neus i a sobre la pobre està amb angines a casa...Pujo a tota llet pel "cola-cao" (llet-colacao...eehehe), no recordava ja com apreten aquestes rampes del 20%. Pujo ràpidament fins al Sant Pere Màrtir on s'observen unes vistes impressionants de tot Barcelona i el LLobregat.
Un cop a dalt mitja volta i cap a casa, intento tornar per la ruta més ràpida per arribar d'hora i acabo baixant pel Forat del Vent.
A Cerdanyola, em trobo una espècie de marxa de patinadors (amb no més de 50 persones) que em barren el pas...no sabia que la gent encara patinés!!
Al final, surten uns 44 km i 03:30h. a les 11:30 a casa i a menjar un troç de pizza que havia sobrat ahir!!!
per últim felicitar a la Neus, que com he dit, avui és el seu aniversari, molt em sembla a mí que el seu regal serà una fantàstica btt que li permetrà acompanyar-me pels camins i les muntanyes d'ara en endavant (si les angines li ho permeten...).
Anem per pistes principales fins al matamachos, font groga i fins a Valldoreix. La ruta es fa xino xano i amb l'ambient distès que sempre acompanya als akatawas, esperant del primer a l'últim i on el més important és passa'ns-ho el millor possible
Un cop a les planes em despedeixo dels akatawas que van a esmorzar al Ximixurri. Jo no m'havia guanyat l'esmorzar i he decidit fer via pel meu compte, i així tornar més d'hora a casa, ja que avui és l'aniversari de la Neus i a sobre la pobre està amb angines a casa...Pujo a tota llet pel "cola-cao" (llet-colacao...eehehe), no recordava ja com apreten aquestes rampes del 20%. Pujo ràpidament fins al Sant Pere Màrtir on s'observen unes vistes impressionants de tot Barcelona i el LLobregat.
Un cop a dalt mitja volta i cap a casa, intento tornar per la ruta més ràpida per arribar d'hora i acabo baixant pel Forat del Vent.
A Cerdanyola, em trobo una espècie de marxa de patinadors (amb no més de 50 persones) que em barren el pas...no sabia que la gent encara patinés!!
Al final, surten uns 44 km i 03:30h. a les 11:30 a casa i a menjar un troç de pizza que havia sobrat ahir!!!
per últim felicitar a la Neus, que com he dit, avui és el seu aniversari, molt em sembla a mí que el seu regal serà una fantàstica btt que li permetrà acompanyar-me pels camins i les muntanyes d'ara en endavant (si les angines li ho permeten...).
lunes, 7 de marzo de 2011
Transameresme - la crònica
He esperat fins avui per redactar la crònica de la transmaresme ja que ahír em vaig veure absolutament incapacitat per escriure ni una sola lletra.
Sempre diuen que el ciclisme és l'esport més dur que hi ha (de fet, ho comentàvem ahir amb el Jose), i creieu-me, que ho vaig poder constatar en la transmaresme.
A les 06:45 quedava amb el Jose per anar amb cotxe, per últim dia, a 120 km/h, fins a Santa Coloma, un cop a Santa Coloma, ens esperava el Martos i tot el tinglado de la pedalada ja montat.
Tot val a dir, i no serveixi d'excusa, que durant la setmana vaig estar bastant malament de la panxa, amb vòmits i febres, i que vaig arribar a la sortida molt just de forces.
Els primers 30 km fins a Argentona encara els vem fer bastant bé, anava reservant tot el que podia i tenia la sensació de no haver-me cremat en excés, tot i així, notava una sensació extranya a la panxa, i un dolor incomprensible al genoll que m'anava punxant cada pedalada que feia. En el primer avituallament encara ens vem trobar jo, el Dani i el Jose, però el seu ritme de carrera era molt més alt que el meu i sortint cap a Mataró, en la primera pujada, el Martos ja em va deixar gairebé sense voler enrera, en aquell punt em quedaven 50km, que pensava afrontar xino xano en solitari.
Del km 30 al 50 va ser quan se'm van acabar les poques forces que tenia, en aquells km la sortida es tornava un tobogan de pujades i baixades que t'anava cascant les cames de manera irreversible.
Vaig arribar a l'avituallament del km 50 amb unes rampes ja impressionants, amb mal de panxa i genolls, i "només" quedaven 30 km!! Val a dir que en aquest punt ja no vaig veure ni al Dani ni al Jose, que continuaven endavant junts, com més tard m'explicarien.
Els últims 30 km van ser un infern. La sensació de fatiga total es va apoderar de mí i no podia ni fer una pedalada sense notar un dolor intens a tot el cos.
El famós "hombre del mazo" del Pedro Delgado, em va venir a veure, i no només això, jo crec que es va quedar al meu costat rient-se continuament de mí i fotent-me cops de "mazo" a cada pedalada que havia de fer. Jo crec que per fí vaig poder descobrir el que era una verdadera "pajara", o més ben dit, un "pajarón"!!
Les últimes pujades les vaig acabar fent a peu, i abans d'arribar, en el km 75 aprx, una última sorpresa, un cartellet amb una cara somrient que indicava que em quedava per davant un últim km de pujada amb rampes de fins el 20%!! quina il·lusió!! vaig estar a punt d'agafar el cartellet i emportar-me'l per fotre-li pel cul al Roberto Heras, que a aquella hora ja en feia 2 que havia arribat i s'estava fotent, de ben segur, una cerveseta a la meva salut. Maleït Rober!!
Finalment, després de 80km i 5h,32' arribava a la meta a Pineda de Mar, allà m'esperaven el Martos (5h, 8') i el Jose (5h, 14'), vaia màquines els 2, per cert!!
Llàstima perquè el Dani es va quedar a només 8' de fer medalla d'or (menys de 5 hores)...la pròxima serà!!!
Pel que em van explicar, els 2 van anar tirant junts bastant de camí, fins que el Jose també es va començar a notar fluix de forces, aleshores el gran Dani va donar el cop de gràcia a la transmaresme, acabant a 24' meus, i a 6' del Jose.
Al final, tots 3 medalla de plata i cap a la zona de recollida de premis, on ens esperava una butifarreta i els pares del Dani, ciclistes de "pro", i que no es van voler perdre la ocasió de veure el seu fill i amics fets "caldo", i el senyor Roberto agafant el premi de primer classificat, amb un temps increïble de 3h,31 min!!!
Aquí tenim una foto del senyor Robertito recollint el premi, quina màquina d'home!!
I la foto de l'arribada a meta dels 3 valents, la meva cara crec que explica millor que cap crònica la manera en la que vaig aribar a la meta.
Finalment jo i el Jose vem agafar el tren fins a St. Adrià en el que vem estar una hora de camí!! això em va reforçar l'ànim, ja que volia dir que realment haviem arribat bastant lluny amb la bicicleta, baixada a St.Adrià i tornem a agafar la bici, aquest cop passejant fins a Santa coloma on agafàvem el cotxe totalment destrossats.
En fí, èpica sortda, en un èpic cap de Setmana, on a més a més de la transmaresme finalitzada pel Dani, el Jose, i jo mateix, el gran Érico,la gaçela Vallesana, ha acabat amb èxit el seu primer Marató de Barcelona, felicitats a tots!! no deixeu de llegir el seu blog!!
http://trailbtt.blogspot.com
ostres, i el track, aquest cop descarregat directament de wikiloc!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)