Lleganyosos ens presentem a la gasolinera on havíem quedat amb els akatawa's per anar cap al que és una de les sortides imprescindibles del calendari, i que nosaltres no havíem pogut fer mai per incompatibilitats agafar-nos sempre de vacances, la volta en BTT al massís del Pedraforca.
L'objectiu, fer dos grups, un faria la volta habitual, mentre que uns pocs, entre els quals m'incloïa, allargaríem la ruta fent l'ascens al coll de la Mola.
Comencem tots junts per un ascens que ens portarà fins al Coll de la Bauma. Ja al principi sortim jo i el Quico fletxats deixant enrere a la resta del grup. Parem a esperar al demés en un refugi a mitja pujada, constatem mentre van venint tots el gran estat de forma de la Neus, que arriba al cap de ben poc, i sobretot l'increïble estat de forma del Gran jefe akatawa, que no para en tota la pujada de fotre'ns passades com una exhalació! no sé si serà la dieta del col•lutori, o el fet que hagi decidit acompanyar-nos en quad, però va com si portés motor!
Al refugi ens avancem el grup A, i marxem jo, el Quico, Pedro, Manel i Francisco.
Coronem en solitari el coll de la Bauma, tot i que el Robert encara ens seguia de ben a prop.
El següent coll que ens espera és increïble per les vistes i per les vaques que ens barren el pas, el coll del Collell. Coronem els 5 en grup donant la volta al massís en un paratge espectacular. La baixada inicial és molt ràpida, fins que ens desviem per una cruïlla invisible, que més endavant ens donarà un ensurt...
Per una trialera vertiginosa arribem al punt clau de la sortida, el lloc on es bifurquen la sortida curta i la llarga. Allà ens succeeixen una sèrie d'entrebancs, el primer, el Quico ha punxat, el segon, en el fragor de la baixada, m'he quedat sense pastilla al disc davanter, i el tercer, ens truca la Laia, i ens diu que la Neus s'ha saltat la famosa "cruïlla invisible" i que l'han perdut de vista. Per sort tot queda en un ensurt ja que gràcies al Jefe i al seu Quad l'hem pogut localitzar ràpidament.
Després de tots els entrebancs, i sabent que el segon grup estava a punt d'arribar, decidim esperar-los i anar a esmorzar tots junts a Gósol. La volta llarga haurà d'esperar per una altra ocasió més adequada. A Gosol ens trobem amb la Neus i el Jefe, que acabaven tot just d'arribar, esmorzem "de traca" en un restaurant bastant pintoresc. 10 km de baixada fins al cotxe i donem per acabada la sortida.
Les poques fotos que vaig treure parlaran per si soles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario