Cami de cavalls

Per fí tenim la crònica del camí de cavalls en BTT. A més a més, aquesta cop escrita per  la Neus, nova editora del blog de bici!!!

Camí de cavalls 1a etapa: Maó-Fornells (43 Km)

Ha passat un dia desde la nostra arribada a l’illa i ja tenim ganes de començar a pedalar, però hem d’invertir el primer dia en agafar forces perdudes al viatge i assortir el rebost! Sopem al mític “Castillo” d’Addaia i mirem el partit de la final de la Copa del rei. Sense comentaris destacables exceptuant la caiguda que va patir el trofeu a mans de Sergio Ramos. En acabar el partit anem a deixar el cotxe “escoba” a Fornells, el final de l’etapa de demà.

Ens llevem a les 7, sort del Dani, perquè ens vam oblidar de posar el despertador. Preparem l’esmozar, el dinar del dia, col.loquem les bicis al cotxe i...de pet a Maó.  Arribem a Maó i en muntar les bicis apareixen els primers problemes tècnics: la bici del Dani no frena.

Igualment enfilem carretera amunt fins a trobar la primera marca del camí. El tram Sa mesquida –Es grau és pedregós amb pujades impossibles per mi  perquè em falten moltes hores de tècnica. Em costa agafar ritme i pràcticament vaig carregant la bici, només puc pujar-me a estonetes.

 El tram Es grau- Favàritx ja pinta millor, exceptuant l’inici on també hi ha molta pedra i molt puja-baixa. Parem a dinar en un pla on pasturen un ramat de vaques. Xino-xano i gaudint del paisatge arribem a Favàritx. El tram que segueix es Favàritx-Addaia, amb bones vistes i bastant ciclable. De l’any passat a enguany ens percatem de petites però importants millores en aquest tram, més senyalització, i val la pena destacar un pont que ens permet superar un desnivell que hi havia entre dues parets seques. No cal mullar-se els peus ni carregar bicis, tot i així val la pena dir que tenia un puntet d’atractiu...

 

Enfilem carretera fins arribar a l’Arenal, i ens espera un tram molt dur, impracticable. Personalment el pijor de l’etapa. Terreny pedregós que el grup supera pràcticament a peu. El Sergi i el Dani s’animen a pedalar a estones. Uns pocs Km de carretera i ja gairebé ho tenim.

Finalment arribada a la Cala Tirant i descobrim una pista en molt bon estat, ampla i 100% ciclabe fins a Fornells. Durant aquest tram va haver rècord de punxades 3 cops vam haver de parar i fer de mecànic! Jo no vaig punxar.

Cerveseta i olives, seguits d’un café a la Cafeteria Sa Dolça. Els amos del negoci són molt familiars i hospitalaris, de ben segur que si passeu us explicaran moltes històries.

A Maó, per sort nostra, trobem una botiga de bicis oberta (Cicles Tramontana) i podem reparar la bici del Dani i de passada ens enterem que el mític Tiago i el grup es darrer que tanqui són clients habituals i demà fan Sa volta a l’illa non stop en 2 dies.

Incís al camí per causes meteorològiques.

En llevar-nos vam descobrir que plovia. I ho va  seguir fent fins al migdia. Va haver un canvi de plans, i es va decidir per majoria endarrerir l’etapa fins l’endemà. I en conseqüència eliminar la darrera etapa de la costa sud que transcorre entre Son Bou i Maó. A canvi ens vam poder treure “el mono” fent un ascens al Monte Toro, el pic mes alt de l’illa. El Monte Toro es troba al municipi de Mercadal. compta amb una distància de 3 Km i escaig però amb pendents de fins a un 21%. Rodem desde el cruce de la carretera d’Alaior i enfilem fins a Mercadal a través del camí del Keane. El cotxe es queda a aquest cruce. El Sergi ha anat pel seu compte i surt amb bici desde Addaia. Un cop a Mercadal comença la pujada, suau i poc a poc el pendent augmenta. El Sergi i el Dani agafen un bon ritme i l’ascens el fan amb un bon crono (o això va semblar). Jo agafo el meu ritme i amunt, amunt! Acosegueixo arribar bastant sencera, estic contenta. El millor un cop estàs a dalt són les vistes  evidentment la baixada ràpida. Tornem a casa pel camí d’en Keane i el Sergi i jo ens animem a tornar a Addaia en bici. Vam rodar bastant ràpid i a bon ritme i contents perquè la tarda era assolellada i corria brisa.

Camí de cavalls 2a etapa: Fornells-Ciutadella

Etapa diabòlica, molt molt molt exigent i més si cau un sol d’infern. No recomanable fer des del principi. El tram de Fornells fins a Binimel.là és tècnic i rocós i la bicicleta s’ha de carregar a estones. De Binimel.là a Pregonda a estones és ciclable i el paisatge és molt maco perquè voreja la costa. De Pregonda fins els Alocs és “la muerte”. S’han de pujar i baixar 3 o 4 colls carregant la bicicleta, és un desgast físic important i a més no hi ha treva, pràcticament 2 hores sense poder pujar a pedalar. Vaig fer curt d’aigua i per sort meva i de la resta de companys vam trobar vida menorquina en aquella platja. Ens van assortir d’aigua i fins i tot ens van convidar a menjar musclos, formatge, vi amb gasosa, patates...i perquè vam passar d’hora perquè estaven cuinant una paella d’escàndol! Vam passar una bona estona en companyia autòctona.

Durant aquest tram ens vam creuar amb 11 persones, 2 ens van passar davant i donava la impressió que sabien el que ens esperava. Els altres 9 venien en direcció contrària. 2 d’ells els vam trobar a mitja pujada i la informació que ens van donar del tram que ens esperava no era gaire alentadora, nosaltres els hi vam dir el mateix.  Els 7 següents, tot just començaven a pujar i venien bastant desgastats...els quedava el pitjor i no ho sabien.

Recomano, si voleu evitar l’aventura, començar als Alocs. Hi ha possibilitat d’arribar-hi per un desviament que trobem a la carretera principal. Dels Alocs a Ciutadella la cosa millora, pista més ampla, bosquet, ombra, trialeres, pujadetes... Un cop a Ciutadella, cerveseta, olives i patates i s’oblida el mal de cames.  No han hagut molts problemes tècnics però sí caigudes amb voltereta inclosa de la Mireia, bullofa al meu taló esquerre (i suposadament anàvem a pedalar!!!), caiguda de rigor del Dani...

En resum, és una etapa trenca-cames i al principi poc ciclable i bastant tècnica. Vam trigar moooooltes hores en completar-la.

 

Camí de cavalls 3a etapa: Cap d’Artutx-Son Bou (36 Km)

La nostra aventura arriba al seu final...fa pena però també fa il.lusió acabar la ruta. En general és un tram bastant ciclable, amb pistes de baixa-mitjana dificultat i trialeres que es poden baixar a gran velocitat. De moment jo no he pogut gaudir al 100% de les trialeres perquè em falta molta tècnica i em faig caca a les baixades, baixo molt lenta. El Sergi i el Dani han gaudit força i la Mireia s’ha atrevit a fer alguna baixada. Cada cala a la que arribem val la pena, però en un tram decidim seguir un camí alternatiu paral.lel que ens permet pedalar més tranquils sense necessitat de resseguir el perfil de la costa i el seu terreny pedregós. Amenaça pluja i un cop arribem a Macarella arrenca a ploure, para i ens dona treva. Arribant a Santo Tomàs plou bastant i posem un ritme més ràpid. Un cop completem la platja de Santo Tomàs rodem per asfalt i zona urbana fins a Son Bou. Ens espera un café calentet, i acabem amb més Km a les cames i més experiències a la butxaca.